CONCERT AL LICEU
Woody Allen acomiada el 2014 a Barcelona amb el seu jazz de Nova Orleans
El cineasta mostra els seus dots com a clarinetista en una dinàmica cita inaugural del Suite Festival

Woody Allen, en plena actuació, ahir a la nit al Liceu. /
El 2014 s'ha acomiadat al Liceu amb els compassos jazzístics ancestrals subministrats per Woody Allen & The New Orleans Jazz Band, en el concert que ha obert la primera edició del Suite Festival. El cineasta ha brindat el seu clarinet a la causa del jazz vintage al llarg d'una mica més d'una hora i mitja d'actuació, i ha volgut deixar clar que el seu compromís amb la música té a veure amb una passió personal. "Toquem per a la nostra diversió i el nostre plaer", ha dit després d'interpretar les dues primeres cançons.
El seu clarinet s'ha integrat en les dinàmiques instrumentals del grup, que inclou sis músics més, entre els quals figura Eddy Davis, a càrrec del banjo, director de la banda, i el contrabaixista Greg Cohen, associat en el passat a artistes com Tom Waits i John Zorn. Allen ha disposat d'espais solistes en què s'ha lluït sense arribar a altes cotes de virtuosisme, però la banda en el seu conjunt ha transmès un lluminós estat d'ànim en els seus dinàmics viatges al dixieland i als cants espirituals afroamericans, amb cançons com 'Move the body over', 'Down by the riverside' i la cubana 'Para Vigo me voy' (també coneguda, en la seva versió anglesa, com a 'Say sí, sí'), d'Ernesto Lecuona. Les funcions vocals han anat intercanviant-se entre diversos membres de la banda.
El recital ha finalitzat amb 'I scream, you scream, we all scream for ice cream', cantada pel trombonista Jerry Zigmont, i amb els músics drets. La d'ahir a la nit ha estat la tercera i última actuació de Woody Allen a Europa després els recitals a Montecarlo, on va actuar dilluns, i Badajoz, dimarts, al terme del qual es va traslladar a Barcelona per dormir. Allen estarà a la capital catalana fins demà al matí. El Suite Festival seguirà el seu curs en les pròximes setmanes amb concerts d'artistes com Van Morrison, Els Amics de les Arts, Luz Casal i Gregory Porter.
- Les principals cases d’apostes ja tenen un candidat favorit per ser el nou Papa
- Els bojos són ells, ells
- Final de la Copa del Rei Les 8 hores que van portar el futbol espanyol al caire de l’abisme: «El Madrid no ens pot demanar que canviem els àrbitres»
- Kounde decideix una final apoteòsica
- Flick despulla el Madrid (cap. III)
- «UNA NIT PERFECTA» Flick, l’amo de les finals, despulla el Madrid (capítol III)
- Futbol Un Barça feliç es classifica per a la seva cinquena final de la Champions consecutiva (1-4)
- La caixa de ressonància ¿Un concert pot competir amb un Barça-Madrid?
- Jordi Herreruela: «A Barcelona fa falta un escenari de 60.000 o 80.000 espectadors dissenyat per a la música»
- Loteries Números premiats a la Grossa de Sant Jordi 2025: primer, segon i tercer premi