Anne Perry: "En les meves novel·les sempre subjau una qüestió moral"

Anne Perry (Londres, 1938) va assassinar la mare d'una amiga, en connivència amb aquesta quan tenia 13 anys. Va complir la seva condemna i des d'aleshores només mata a les seves intrigues novel·lesques i no vol parlar del seu passat. L'autora ha participat en el festival Aragón Negro i demà protagonitzarà un dels actes de BCNegra. També presenta la seva última i molt victoriana novel·la Medianoche en Marble Arch (Ediciones B).

-La comparen amb Agatha Christie, ¿què li sembla?

-¿De veritat? Em sorprèn perquè som molt diferents. Ella orientava molt més la seva escriptura cap a l'argument i jo dono la importància als personatges. Però m'agradaria ser tan popular com ella.

-Vostè també ho és...

-A Espanya, als Estats Units i a França, però no a la Gran Bretanya.

-¿Per què?

-M'agradaria creure que a Espanya teniu més bon gust (riu), però no ho sé, senzillament ho agraeixo.

-¿Sempre va voler ser novel·lista?

-Sempre. Vaig començar a escriure aviat, però em van publicar tard. No obstant, abans de posar-te a dir alguna cosa ho has de viure. Pots tenir una veu preciosa, però si no tens res a dir...

-S'ha centrat en la novel·la negra, ¿no li ve de gust llançar-se a altres gèneres?

-Estic pensant a escriure una història sobre la Inquisició a Aragó que tingui lloc el 1485. La idea va sorgir quan jo vivia als Estats Units, durant la guerra del Vietnam. Em vaig adonar que el que feien els Estats Units era dir al Vietnam el que havia de fer. Em va semblar que aquest deu ser el principi de com pensaven els inquisidors. El que és difícil no és tenir la llibertat d'estar d'acord, sinó la de no estar d'acord.

-¿Quines són les raons interessants per les quals els personatges de les seves novel·les maten?

-Normalment l'assassinat es produeix perquè els personatges es troben en una situació en què qualsevol de les opcions és dolenta. Per exemple, un dels meus personatges és una mare amb un marit que abusa sexualment del seu fill de 14 anys. La dona el pot denunciar però no aconseguirà res, tenint en compte el context de l'època victoriana. El punt d'inflexió arriba quan ella comprèn que el marit tracta així el seu fill perquè en la seva infància ell va patir els mateixos abusos del seu pare. S'adona que no té cap altra sortida i el mata.

-La seva vida també ha estat marcada per la tragèdia. ¿Com recorda la seva infància?

-No vull parlar d'això, ja he contestat prou. ¡Va passar fa 60 anys!

-El present també és interessant, ¿com veu el canvi polític que està vivint Grècia?

-És preocupant. Entenc que és difícil però quan demanes diners prestats els has de tornar. No conec suficientment la situació per saber com ha arribat Grècia fins a aquest punt. Espero que la tendència grega no s'estengui, m'importa molt Espanya i seria terrible.

-Vostè és una persona molt religiosa. ¿Quina opinió li mereixen els fanatismes?

-La llibertat d'expressió és necessària i també molt important però has de preveure la responsabilitat a la qual t'enfrontes quan l'exerceixes. És com si et poses a cridar «foc» en un teatre ple de gent. No pots dir que tenies dret a fer-ho sense pensar en els resultats dels teus actes. Tu pots tenir dret

a portar una arma però els altres tenen dret que no els disparin.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

-Ha venut més de 25 milions de llibres. ¿Com rep els reconeixements dels seus lectors?

-El que més m'importa és quan m'escriuen per dir-me que la meva novel·la els ha ajudat a passar moments molt dolents. Escric novel·la negra, no llibres religiosos, però no obstant, m'escriuen dient-me que adoren el valor, el coratge i la forma de ser dels meus personatges. Al final poses la teva ànima i la teva fe en el que escrius. A les meves novel·les sempre subjau una qüestió moral i això és el que importa.