No lluny de Wilco

Una aventura d'aspecte menor, el disc de Jeff Tweedy amb el seu fill Spencer, de 18 anys, ha proporcionat noves satisfaccions als fans de Wilco. El doble Sukierae (sobrenom amb què pare i fill anomenen la mare de família) atresora, en les seves 20 cançons, genuïns moments d'expressivitat del músic d'Illinois, i el seu directe, dilluns a l'Auditori, dins del Festival del Mil·lenni, va ser d'allò més agradable, encara que Tweedy brillés més intensament quan va procedir a rescatar peces del grup.

Recital d'original estructura, amb un primer bloc de 15 cançons, totes de Sukierae excepte una versió de Love like a wire, de la cantautora Diane Izzo, paisana de Tweedy desapareguda el 2011 als 43 anys. Material que va combinar l'exploració d'ambients (en la llarga Diamond light pt. 1), les arquitectures rítmiques abruptes per al lluïment del fill de Spencer (World away) i una sèrie de somnis melòdics de caràcter emotiu, a vegades hàbilment encapotats, de Wait for love a High as hello. Juntament amb els dos Tweedy, un eficient trio de músics que va fer feliços els que no poden amb les filigranes de guitarra de Nels Cline.

Cançons com New moon i la dinàmica, californiana, Low key, que va tancar aquesta parcel·la, van realçar els dots compositius de Tweedy, si bé els passatges més intensos encara havien d'arribar, i van tenir a veure amb l'assalt a Wilco. El cantant i guitarrista va optar per practicar-lo en solitari, sota un únic focus que va emfatitzar la seva figura sobre l'escenari, i va ser un plaer veure'l endinsant-se amb sentiment a Via Chicago, I am trying to break your heart, You and I, Born alone... Records a Woody

Guthrie a Remember the mountain bed (que Wilco va gravar amb Billy Bragg) i un vigorós I'm the man who loves you per tancar.

Notícies relacionades

Elionor i l’amor

Amaia estrena gira i puja a un altre nivell

OMBRA DE NEIL YOUNG / Un tip de Wil-

co sense Wilco, en una clau més pròxima que mai al Neil Young folkie. I precisament Tweedy va citar el canadenc en l'últim tram de la nit, de nou amb la banda, a través d'una commovedora The losing end amb accents country, igual que Give back the key to my heart, de Doug Sahm (gravada per Uncle Tupelo). Llibertats que potser l'home no pot permetre's amb Wilco i que van donar a aquesta part del recital un aire de felicitat rematat amb una última cita a la banda mare (i a Guthrie) a California stars. Spencer va saludar amb el candor de l'adolescent al festival de fi de curs. Tot bé a la família Tweedy.