Xavier Bosch guanya el Llull amb una història d'amor

«Aquí m'he despullat, sóc un romàntic de cap a peus», reconeix Xavier Bosch (Bar-celona, 1967) parlant de la seva nova novel·la, Algú com tu, una història «sobre la força perdurable de l'amor, que és la gran il·lusió que mou el món», amb què, fent un gir radical a tota la seva obra anterior -en què destaca la trilogia protagonitzada pel reporter investigador Dani Santana, amb èxits com Se sabrà tot-, l'escriptor i periodista ha aconseguit el 35è premi Ramon Llull, el més ben dotat de les lletres catalanes, amb 60.000 euros, i que publicarà l'editorial Planeta el pròxim 4 de març. «Reivindico l'amor perquè en aquests moments en què estem tan desorientats en la nostra societat ens fa falta un referent íntim i uns valors de veritat com aquest», afirma Bosch, que ha construït un relat on hi ha «dues ciutats, Barcelona i París, dues dones, mare i filla, i dos moments, l'any 1981 i el 2006» i algun element -com que «són cinc intensos dies d'una relació que canvia la vida de dues persones i els marca per sempre»- que recorda la famosa Els ponts de Madison, portada al cine per Clint Eastwood.

A Algú com tu, Paulina Homs, de vida tranquil·la i familiar, arriba a París el 1981 des de Barcelona per al casament d'una cosina i coneix Jean-Pierre Zanardi, un solitari galerista d'esperit lliure de la Rive Gauche, a qui li caurà la cuirassa a l'enamor-se d'ella. Anys després, una vegada ella ja ha mort, la seva filla Gina descobreix el misteri sentimental de la seva mare i va reconstruint la història d'amor que va sorgir entre tots dos a través dels records, els documents, les cartes escrites per la parella i diferents testimonis dels que van compartir el seu idil·li.

«M'ha costat molt escriure aquesta història, és molt difícil fer que no resulti cursi i edulcorada. Espero que la gent s'emocioni. És la meva novel·la més femenina, perquè em poso en la pell de dues dones», confessa Bosch, amant de l'art modern i contemporani i de la música clàssica, que també ha bolcat en el galerista parisenc part dels seus gustos.

Amb aquesta novel·la l'autor ha materialitzat la seva necessitat de «canviar, de sorprendre el lector» i ell mateix i de «trencar la imatge més dura» que la gent pot tenir d'ell com a periodista i exdirector de l'Avui i autor de les novel·les de Dani Santana

-Se sabrà tot (premi Sant Jordi 2009), Homes d'honor (2012) i Eufòria (2014)-,

amb trames de corrupció, islamisme, política, màfies... Una sèrie que no descarta continuar i amb títols que ha col·locat entre els més venuts en passades diades de Sant Jordi.

VALOR DE SANT JORDI 

Un èxit que en la pròxima, la romàntica Algú com tu té tots els números d'heretar, amb permís d'Albert Espinosa o de l'Amor prohibit de Coia Valls. «Tots som especials per a alguna persona i tots volem viure una història d'amor. Qualsevol es pot identificar amb l'algú del títol», continua per puntualitzar també que el llibre conté «un homenatge a les llibreries i als llibreters, que tan malament ho estan passant».

«És una història d'amor que dedico als meus pares, encara que ells ja no hi són per poder-ho veure, però els la devia. París, que és un personatge més, era la seva ciutat predilecta, i van anar-hi moltes vegades», explica emocionat l'escriptor, bon coneixedor dels seus carrers, freqüentats quan era corresponsal a Brussel·les.

ARRISCAR-SE A ESTIMAR

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El llibre també conté referències al seu gran amic i poeta Francesc Garriga, mort aquest dimecres, i que hores abans va poder saber que Bosch guanyava el Llull. «Ho vam celebrar com vam poder, però ni un guionista ho podia haver fet pitjor», lamenta. L'anunci del guardó, que estava previst per dimarts, va ser ajornat a aquest divendres per la mort, dissabte, del president del Grup Planeta, José Manuel Lara. L'acte oficial d'entrega al Palau de la Generalitat encara no té data.

«M'agraden les persones que a la vida van per totes encara que puguin perdre. Els meus personatges s'arrisquen i s'atreveixen a estimar. La vida és curta i s'ha d'aprofitar», conclou Bosch.