Avanti popolo Els records d'una família

Un automòbil circula pels carrers de nit mentre, a la ràdio, un locutor dóna pas a himnes revolucionaris clàssics com La muralla, de Quilapayún, o Me matan si no trabajo, de Daniel Viglietti. Aquest és l'enigmàtic inici d'un film minimalista sobre la memòria brasilera. La trama és escassa i transcorre, en la seva major part, en un escenari únic: un home visita l'atrotinada casa del seu pare i intenta recuperar la memòria familiar a través de les pel·lícules de súper-8 rodades pel seu germà als 60 i 70. L'acció és esquitxada per aquells fragments de films antics, sovint desenfocats. A través d'aquestes cintes s'intueixen les empremtes de la dictadura militar brasilera i les revolucions juvenils, encara que no ofereix prou elements perquè els no iniciats s'informin sobre el tema. També té una escena còmica, en la qual un aspirant a director del moviment Dogma ha muntat una obra a base de fragments d'altres films als quals ha posat veu i l'hi projecta al protagonista. Tot transcorre sense presses, amb plans una mica llargs en els quals passen poques coses fins a culminar amb la cançó que dóna títol a la pel·lícula. La nostàlgia per aquell format de cine familiar gairebé extint presideix aquest homenatge morós a un temps i a unes idees que avui semblen tornar amb nova aparença. E. DE VICENTE

Michael Wahrmann