"És un país molt resignat"

Després de quatre anys, Ferran Torrent presenta novel·la: Un dinar un dia qualsevol (Columna), amb un periodista i, és clar, jugador de cartes sense sort, que investiga la venda dels terrenys de Mestalla i l'aparició del cadàver d'un adolescent magribí en un abocador i va enredant-se entre trames de narcotràfic, prostitució, concessions de contractes públiques... Una altra vegada, la València de la martingala institucionalitzada que va tractar a Societat Limitada, però amb la misèria de la crisi substituint l'eufòria dels nou-rics.

Diu Torrent, que comença la presentació del llibre (a La Camarga) amargat per la «indignant» exhibició fallera de Rita Barberá, que «fa vergonya anar pel món dient que ets valencià, perquè la gent se te'n riu». Fa uns anys semblava que València era el súmmum del malbaratament i la corrupció. Però vist com ha anat tot, i dos dies després de l'actuació al Parlament de Jordi Jr. el Dinamitzador, amb un historial no gaire diferent del de l'Albert el Negociador de la seva novel·la, ¿potser València no és tan excepcional com semblava? «Desgraciadament, sí, València és un cas especial. La corrupció no és un modus operandi, és un modus vivendi. És la mexicanització del País Valencià», respon.

«La culpa de la impunitat que tenen és nostra. En la novel·la hi ha un cabreig profund contra la societat valenciana», diu Torrent. I, sí, està bastant cabrejat: «El PP perdrà la majoria absoluta però segueix guanyant a les enquestes, cosa que seria inconcebible en qualsevol país amb una societat civil organitzada; el normal seria que passessin a ser extraparlamentaris després del saqueig organitzat al qual han sotmès les institucions. Aquí no ens organitzem per salvar res. És un país molt resignat, sempre que hi hagi un plat a taula».

Això sí, hi ha un pecat original que comparteixen la València de Zaplana, l'Andalusia del PSOE, la Catalunya de Pujol... «La majoria absoluta és la impunitat. No hi havia por. Mireu València, i també Andalusia. Però un tresorer d'un partit em deia, fa anys '¡que burros que són a Catalunya, allà cobren el 3% i aquí, en canvi, el 8%!' Aquí heu tingut uns senyors que han hagut d'anar a explicar-se al Parlament. Allà no hem tingut aquesta oportunitat. Afegida a la falta de tradició democràtica, la majoria absoluta es converteix en una dictadura absoluta».

Millor la ficció

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

L'origen d'Un dinar un dia qualsevol va ser un encàrrec de l'editorial Península, un llibre reportatge sobre la corrupció al País Valencià. Torrent va moure tots els seus contactes: «Tot el que m'explicaven era absolutament real però no es podia explicar, perquè era indemostrable i se'ns haurien querellat». L'inici d'aquest llibre, que es va quedar en 70 pàgines, era el míting en què Zaplana li va omplir Mestalla a Aznar. «Tot comença allà. Génova va quedar en deute amb Zaplana, Zaplana amb els constructors que van moure un miler d'autocars i a partir d'això va començar tota la bombolla».

Ferran Torrent va decidir donar un altre ús a tots els seus sopars amb goles profundes. Comprensiu amb les limitacions dels periodistes, impedits de publicar quan es troben en les mateixes condicions que ell amb el seu llibre frustrat, va decidir passar-se a la novel·la. «Té l'avantatge que pots publicar coses que no pots demostrar. Amb tot, la realitat sempre supera la ficció; els novel·listes intentem ser subtils però la realitat no ho és».