Un festí de la imaginació

El consagrat autor japonès ha confessat alguna vegada que la producció de les seves novel·les de més dimensió o de més profunda intensitat el deixa en un estat d'esgotament que sol compensar escrivint una obra més curta o més lleugera. No obstant, també he escrit alguna vegada que aquest segon tipus d'obres mantenen habitualment un altíssim grau de qualitat que les converteix en una lectura igualment suggestiva o fins i tot apassionant. I aquest és el cas del text que tenim entre les mans, amb títol pres literalment de Hemingway (Men without women) i compost de set esplèndides narracions curtes unides pel nexe comú dels amors o desamors masculins que acaben en la soledat o el desconsol.

A part d'aquesta similitud de contingut, que estableix entre ells un primer parentiu, els relats també estan vinculats entre si per la inconfusible forma de narrar de l'autor, és a dir, pel segell indeleble que la seva indiscutible mestria imprimeix sobre la seva escriptura. Així, el primer tret de la col·lecció és la seva capacitat per atrapar-te a les xarxes de la seva màgia des de les primeres paraules i no alliberar el teu esperit fins a l'última línia.

Els contes es llegeixen naturalment de manera independent, perquè cada un té la seva pròpia trama i el seu propi desenllaç. El primer dels personatges viu donant voltes al laberint de les raons de les infidelitats de la seva dona, el segon s'allunya sense explicacions de la dona per qui se sent atret, el tercer es mor literalment d'amor després d'una vida de relacions superficials, el quart no pot suportar la idea de perdre la complicitat de la seva amant, el cinquè està assetjat pels records de les seves passades relacions amoroses, el sisè ha d'aprendre a estimar, l'últim comprèn la infinita tristesa de la pèrdua d'una dona.

No obstant, tots els relats estan marcats per les obsessions i els misteris que sempre ronden les obres de Murakami. Unes vegades és el jazz o és la música d'ascensor (a l'estil de Percy Faith), una altra vegada són els Beatles (el títol ho deixa ben clar: Yesterday), una altra vegada és l'encís de la narració com a forma de l'amor (també inequívocament suggerit en el títol: Xahrazad), una altra vegada són els seus gats (aquí una roncadora gata que ens recorda Fujita més que Soseki), una altra vegada finalment és el seu (el nostre) idolatrat Kafka, que abandona la vora per anar a les palpentes a buscar l'amor després de patir una metamorfosi a la inversa, en un conte que tampoc ens vol confondre amb el seu títol: Samsa enamorat.

HOMES I FANTASMES / I, sobrevolant aquestes històries a la vegada trivials i transcendents dels homes, ens sorprenen les aparicions dels fantasmes (entre les ulleres Ray Ban, els whiskies White Label o els calendaris del Futbol Club Barcelona): els mariners salvatges de Marsella, les llamprees entre les meduses, les serps sota el salze, les ammonites i els celacants, l'unicorn solitari que somia al costat d'una font… En suma, un calidoscopi de la condició humana i un festí de la imaginació.

HOMES SENSE DONES /  HOMBRES SIN MUJERES

Haruki Murakami

Notícies relacionades

El ressorgir d’un fenomen

Castellanismes al "túnel del terror" contra el català

Trad. Albert Nolla i Jordi Mas López / Gabriel Álvarez Martínez

Empúries / Tusquets. 268 pàg. 19 €