Cúspide sacra de Jordi Savall

Una fita més per a Jordi Savall. El debut del mestre d'Igualada en la direcció de la Passió segons sant Mateu de Bach, ofert diumenge al Palau de la Música, es va saldar amb un gran èxit. El públic, que va omplir el recinte modernista, va acabar aclamant els intèrprets de la producció d'aquest monument de la música sacra, que suposa la culminació del treball del violagambista amb l'autor. Les tres hores llargues, comptant el descans, de durada d'aquesta dramatització musical dels moments més durs de la mort de Crist van commoure un entregat auditori.

La dificultat d'abordar aquesta peça resideix no només en l'extensió -és la més llarga del compositor- sinó en l'àmplia gamma d'elements estilístics que hi utilitza i en el fet d'estar escrita per a doble cor i doble orquestra, amb inclusió de solistes i corals. Acoblar tots aquests elements exigeix una precisió extrema perquè s'ha de deixar que cada una de les veus participants trobi l'espai d'expressió dramàtica adequada, i a la vegada cal aconseguir que l'emoció narrativa del camí del Calvari no es perdi.

Savall va obtenir bona nota en la seva empresa d'aconseguir l'homogeneïtat  interpretativa d'aquesta obra amb traços operístics, tot i que potser va faltar un punt d'emoció en alguna de les intervencions individuals. Els 68 números de què consta aquesta passió van trobar en Le Concert des Nations i La Capella Reial de Catalunya la base per solidificar una proposta que també va comptar amb el Cor Infantil Amics de la Unió.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

VUIT SOLISTES / També va ser decisiva la bona elecció dels vuit solistes dels dos cors i la dels intèrprets de l'Evangelista (el tenor Jörg Dürmüller, d'exemplar fraseig i gran expressivitat en els seus recitatius) i la del baríton que va recrear Jesús (un sòlid i sensible Matthias Winckhler). D'entre els components del repartiment van destacar la soprano Marta Ma-théu, el contratenor Maarten Engeltjes i el baríton Stephen MacLeod, que va dialogar brillantment amb la viola de gamba de Savall en dos commovedors passatges d'obra.

Però el millor va ser el funcionament conjunt de tots els participants d'aquesta cimera sacra.