Els dimonis de Mi Capitán

Res de pop costumista per acariciar les orelles: Mi Capitán s'assenta en un rock corpulent, amb tres guitarres en peu de guerra i textos que apunten cap a la intimidació de l'oient. «Amenaçants, fosques, una mica brutes... Són cançons en què se sent que el cantant pot treure de dins algun dimoni», explica Gonçal Planas, cantant i compositor principal d'aquesta banda nova però molt experimentada, amb un primer disc, Drenad el Sena, que aquesta nit mostrarà a Music Hall (21.00 hores).

El terme pot resultar anacrònic, però Mi Capitán és un supergrup, ja que l'integren membres de bandes ben reconegudes. Amb Planas, exguitarrista de Sanpedro, hi figuren tres músics associats a la banda de la qual és road manager, Love of Lesbian (Julián Saldarriaga, Dani Ferrer i Ricky Falkner) i altres vinculats a Standstill i Egon Soda (Ricky Lavado, Ferran Pontón i Víctor Valiente). Però tot parteix de Planas. «És la primera vegada que m'atreveixo a cantar, a compondre i a superar vergonyes i complexos», confessa.

Personatge macarra

Notícies relacionades

‘Six’, el musical feminista sobre les dones d’Enric VIII

En les sabates de Francesc

Certament, Planas hauria d'agafar forces per interpretar textos com els d'Acaba con él o Yo, bitch, amenaçants i una mica sòrdids, on s'inventa un àlter ego de formes invasives. «Un personatge macarra, misogin, farloper... Una criatura de ficció com ho van ser Ziggy Stardust o el Prince d'altres temps», explica Saldarriaga. Desdoblament de personalitat. «En el seu personatge fantàstic, de còmic. En la vida real no sóc Liam Gallagher», afegeix Planas, que situa els orígens d'aquella figura irreal en el seu historial llibertí. «Tots hem compartit moltes hores de..., diguem-ne, cert hedonisme nocturn passat de voltes», revela mesurant les paraules. ¿Busquen impressionar oients tendres? «¡Tant de bo arribéssim al públic jove! Ara, per als adolescents, el rock ja no significa el mateix que quan nosaltres ho érem», sospira.

Davant de l'accent pop de Love of Lesbian, Mi Capitán té gruix rocker. «És menys amable», assenteix Saldarriaga. «Ens sentim còmodes en el llenguatge del riff, del desenvolupament de les cançons a través de la guitarra», explica Planas. Cinc membres viuen a Barcelona, i dos, a Madrid, però han aconseguit oferir, fins ara, cinc concerts, i cultivar un ideal. «Aquest grup és com un esbarjo rocker i un vehicle d'exaltació de l'amistat», sentencia Saldarriaga.