Núria Graham, molt futur

No és cap nena prodigi, ni una curiositat exòtica, potser passatgera, de la nostra escena, sinó, simplement, una noia de 18 anys que fa cançons amb una refinada sensibilitat melòdica, fent servir una veu dotada i un estil propi amb la guitarra, que ja ha après que una composició pot arribar més lluny si ve acompanyada d'una intenció en matèria d'arranjaments i ambients. És Núria Graham i, segurament, ha vingut aquí per estar-s'hi molt temps. Per ara, el lluminós Bird eyes, la seva estrena oficial, després de la maqueta First tracks, parla per ella, i bé, com vam veure dissabte a l'Auditori, sala 2, al seu pas pel Guitar BCN.

Comptar amb còmplices d'aventura que estimulin el seu incipient talent és fonamental, i Graham té la fortuna d'estar molt ben acompanyada per Jordi Casadesús (baix i teclats, titular de La Iaia, a qui també hem pogut veure al costat de Pau Vallvé o Maria Coma) i Aleix Bou (bateria, vinculat a The Gramophone Allstars i, últimament, a Mazoni), dos músics poderosos que a l'Auditori van tenir la missió de fer brillar encara una mica més unes cançons que, damunt el paper, mostren un llanguiment insinuant i que, en directe, havien de créixer i imposar la seva llei. Ho van fer, a més, perquè Graham va demostrar tenir una intuïció natural per col·locar degudament els accents del seu caràcter.

Notícies relacionades

Un dia en el rodatge de ‘Ravalear’ (Max), la sèrie de Rodríguez i Lacuesta sobre família, cuina i els dilemes de la Barcelona actual: «És necessari que la ciutat es transformi, però ¿a quin preu?»

Òmnium i Abacus pugen a 75.000 euros el Premi Sant Jordi i el converteixen en el més ben dotat de les lletres catalanes

GUITARRA DE SOMNI / Recital assentat sobre el nou disc, des de Prelude i Bird eyes, entrant en matèria amb subtilesa, creant un clima vaporós a partir de la guitarra, tractada amb pedals com el delay, que endarrereix el so de la nota produint un efecte embolcallador. Cançons, va ironitzar ella, «una mica tristes, més aviat per tirar-te pel balcó», però amb punts de llum, com en les substancioses Bad luck, I worry too much (on es va estrenar al teclat) i Christopher.

Es van creuar amb una cita a la maqueta, As sweet («una cançó vella, de fa dos anys»), i la sorpresa de la nit, un Toxic, de Britney Spears, amb fibra rockera. ¿Un avís del que ha de venir? En ella gairebé tot està per fer i tot és possible.