Jo Nesbo, l'il·lusionista

L'embrió de l'«intel·ligent, tenaç, intuïtiu» però autodestructiu detectiu Harry Hole es va gestar fa poc més de 18 anys a bord d'un avió entre Oslo i Sydney. Després de 33 hores de viatge que «van donar bastant de si», el seu pare, que anava de vacances a Austràlia, va començar a escriure així que va arribar de nit a l'hotel amb jet lag i va tenir un embaràs fugaç de cinc setmanes. El nadó es va dir El ratpenat (Proa / Roja&Negra) i des d'aleshores ha tingut descendència: nou novel·les d'una sèrie negra que ha venut 24 milions d'exemplars. Aquest pare és Jo Nesbo (Oslo, 1959), referent del policíac nòrdic amb títols com El ninot de neu i El pit-roig, que dimecres va estar escalant «les meravelloses muntanyes de Montserrat» i dijous va viure «entusiasmat» el seu primer Sant Jordi.

El ratpenat, primera novel·la en  què apareix Harry Hole, i que el va convertir en novel·lista, arriba ara a Espanya després d'haver estat ja publicada la majoria de la sèrie. La segona, Escarabats, sortirà al juny, i la novena, Fantasma, a l'octubre. «No havia planejat escriure cap llibre en aquest viatge. Una noia d'una editorial m'havia proposat escriure alguna cosa sobre el meu grup de rock [Di Derre], ja que jo escrivia les lletres de les cançons, però vaig dir que no perquè el que li passava a la banda a les carreteres allà es quedava. I a l'avió vaig començar a pensar en una novel·la negra -rememora-. Ho vaig enviar a l'editorial pensant-me que em dirien 'segueix intentant-ho', però em van dir que volien publicar-ho. Mai m'hauria pensat que 33 hores em canviessin tant la vida».

Aborígens australians

A El ratpenat Harry arriba a Austràlia i s'allotja al mateix hotel i la mateixa habitació que Nesbo, només que ell hi ha anat a investigar l'assassinat d'una noruega que pot haver estat violada. «Li posen traves, es mou en arenes movedisses i s'enamora, tot i que la història es dirigeix cap al desastre per les seves debilitats i contradiccions». Explica que va escriure sobre el que va anar veient a Sydney, com «els mites i llegendes aborígens» que va descobrir en un museu. «Era diferent de tot el que jo coneixia. Per entendre-ho: si en una classe hi ha 26 alumnes, els que acabaran a la presó, drogoaddictes o suïcidant-se seran aborígens. Ocupen l'escalafó més baix de la societat. Tenien entre 600 i 2.000 llengües tan diferents entre si com l'anglès i el xinès i avui només en queden tres. Allà pots arribar a entendre els blancs perquè volien intentar crear una societat que fos per a tothom, però la seva història és un exemple que el camí que va a l'infern està ple de bones intencions».

Notícies relacionades

«La humiliació és un mòbil potent per portar a matar»

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

Nesbo confessa que de jove feia campana per anar a parlar de llibres i autors com Dostoievski amb els seus amics. Mentre ells somiaven ser escriptors -«tot i que van començar molts llibres que mai van acabar»-, ell pensava ser futbolista professional a Londres. Ara en canvi, sap molt del mal. «El mal que sol aparèixer en la gran literatura és el que hi és però no veus i reflecteix les limitacions i pors dels personatges. El que jo busco als meus llibres és el d'aquella gent que dedica la seva vida a infligir dolor i mal als altres, el sàdic, la balena blanca», com aplica bé a El lleopard.  «Jo crec que hi ha bona literatura i mala literatura i que, com deia un autor noruec, només és vàlid escriure sobre dues coses, l'amor i la mort», afirma aquest lector de Jim Thompson, que va triar escriure novel·la negra «perquè funciona amb unes convencions que el lector reconeix» i va pensar «que seria més senzill». «La novel·la negra és especial, permet una comunicació íntima amb el lector. Suposa que l'autor el manipula, m'agradava això, ser un mag, un il·lusionista, i treure alguna cosa del barret de copa amb la mà esquerra mentre el lector et mira la dreta. Als lectors vull decebre'ls, alterar-los i donar-los el que no sabien que volien». 

Nesbo treballa ara en una adaptació de Macbeth a la novel·la i en una aventura metaliterària sobre un escriptor fictici. ¿Hi haurà Harry Hole per a estona? «No ho sé, bé, ho sé però no ho diré. Sé que no viurà eternament i que quan deixi d'existir no ressuscitarà».