El poder de James Ellroy

Perfidia és un leviatan de manufactura excel·lent, el gegant primer volum dels tres que compondrà la nova i monumental obra de James Ellroy. La periodista Elena Hevia comparava les intencions narratives de James Ellroy amb Balzac, i no anava desencaminada: Perfidia retrata en gairebé dos milions de caràcters 23 dies de l'any 1941; són vuit-centes pàgines per explicar les setmanes que van abocar els EUA a la guerra amb el Japó. Però el llibre no ens oferirà dòcilment els seus secrets: obra de lectura hipnòtica, caldrà consumir un centenar de pàgines de digressions, investigacions en via morta i relats inconclusos per arribar a la tercera i fonamental escena del crim, la mort, aparentment ritual, dels quatre membres d'una família japonesa de segona generació. Els investigadors no creuen en les coincidències i quatre crims, en la vigília de l'atac imperial a Pearl Harbor, és molta coincidència.

Serà en aquesta escena del crim quan l'escriptor californià se'ns revelarà magnífic, poderós i allunyat dels circumloquis moralitzadors dels seus personatges. Ellroy barreja pulsions autodestructives dels protagonistes amb fragments de fantasmes propis: coneixem l'assassinat de la seva mare quan ell tenia 10 anys, coneixem el passat de drogoaddicció i la decadència de les seves primeres proclames racistes i alcohòliques; intuïm traces d'autoretrat ocultes en el caràcter i les actituds dels seus actors. Perfidia es fonamenta en aquest substrat de continguts i en múltiples elements argumentals: l'espionatge en temps de guerra, la connivència amb les màfies o el tràfic d'éssers humans.

Obsessionat pel llenguatge sincrètic i esquerp, Ellroy prescindeix de connectors en les frases i prefereix les el·lipsis: l'ús d'un simple «observem» li estalvia la descripció d'una escena i el converteix en un narrador en posició elevada, omnipresent i demiúrgica; és l'Ellroy en format compacte. És diferent l'estructura: el llibre s'articula a l'inici sobre quatre relats, quatre veus distintives que se superposen a mida que es desenvolupa el text, encara que al final només una romandrà: serà el diari íntim de Kate Lake, una aventurera -arribista i inconscient- protagonista d'una anterior novel·la, La dalia negra (Scalett Johansson la interpretava en la gran pantalla). Com Balzac, que revivia personatges de llibres anteriors, el diari de Lake oferirà continuïtat i un punt d'ancoratge en l'estructura del llibre; les altres tres veus s'integraran, sense dissoldre's, en una sola -profunda i caòtica-, que és la de la ciutat, Los Angeles, la gran protagonista.

En un esforç sintètic, el columnista Chris Harvey, de The Daily Telegraph, resumia l'argument com a «noies dolentes que es barregen amb homes molt dolents», per afegir a l'elenc policies mafiosos, l'argot, estrelles del cine, polítics corruptes, brutalitat contra famílies japoneses, quintacolumnistes, harakiri, simpatitzants dels nazis i policies corruptes en temps de guerra. Jo proposo afegir-hi drogues, confidents, pistolerisme patronal, extorsió, cobdícia i odi racial. El retrat dels codis i valors socials d'una cultura i una època en les quals no regia la correcció política.

PERFIDIA

James Ellroy

Notícies relacionades

Joshua Oppenheimer, director de ‘The End’: «Se’ns acaba el temps per escapar de l’abisme»

Els Amics de les Arts celebren 20 anys amb 20 duets i un concert

Trad. Carlos Milla

Random House. 768 pàg. 24,90 €