Houellebecq o la incorrecció

Una allau de periodistes i fotògrafs vigilats molt de prop per forces de seguretat franceses i catalanes tenia ahir al seu epicentre Michel Houellebecq, el notari de la mort dels vells valors de la il·lustració francesa, però també l'escriptor que s'ha atrevit a tensar i fins i tot a recargolar els límits de la incorrecció política. Objectiu, presentar davant la premsa barcelonina Submissió / Sumisión) (Anagrama), la novel·la que va aparèixer a França exactament el mateix dia de l'atemptat a Charlie Hebdo, quan la revista precisament dedicava la seva portada a l'escriptor. I encara que l'autor ja és un vell amic de les polèmiques -les seves declaracions contra l'islam el van portar al banc dels acusats quan va aparèixer Plataforma-, aquesta vegada la gran mosca collonera de la literatura francesa sembla que s'ha acarnissat amb l'ADN del vell republicanisme francès al mostrar com a possible, en un futur no gaire llunyà, el 2022, que una formació política islamista, en principi moderada, pugui arribar a l'Elisi, amb el suport dels socialistes i la dreta.

Les conseqüències que es deriven d'aquesta aventura política són més de tipus social que econòmic. La liquidació de la vella i sacrosanta escola laica francesa, la pràctica retirada de les dones de la vida pública i laboral -Houellebecq diu que com que a ell no li agrada treballar a les dones també els deu passar el mateix-, la implantació de la poligàmia... Aquesta concatenació plantejada dins de les vies democràtiques es converteix al capdavall en el motor d'una nova puixança econòmica subvencionada pels magnats àrabs del petroli. ¿Qui ha dit por?

La faula ha enfurismat mig França, en especial l'esquerra tradicional, que l'acusa d'abonar la islamofòbia per a benefici de Marine Le Pen i ha dividit els vells i no tan vells mandarins de la cultura. A favor, Emmanuel Carrère i Alain Finkielkraut. En contra, el Nobel Jean-Marie Le Clezio. Paral·lelament, és clar, també l'ha fet vendre, i molt, perquè no hi ha hagut cap dia des de la seva aparició el mes de gener que els mitjans de comunicació i les tertúlies no parlessin del seu llibre o el fessin servir com a material per a tertúlies abrandades.

Prim, pell groga de nicotina, mirada esquiva, però potser, per no faltar a la veritat, una mica menys macilent i esparracat del que ens té acostumats, Houellebecq va posar davant les cambres amb gest d'esgotador avorriment. Diuen que la mínima millora en l'aspecte de l'autor pot ser degut al fet que últimament es passeja amb una nòvia de vint anys i culta, la qual cosa ja significa tot un canvi en el mite solitari i asocial que s'ha sabut forjar.

NO ÉS UNA SÀTIRA / Houellebecq mostra les seves cartes: «Aquest és un llibre ambigu, està fet per col·locar el lector fora de la seva zona de confort, a la contracoberta de la novel·la a França es parla de malson. Jo volia crear una realitat alternativa en la qual no se sàpiga ben bé on es troba el lector». Tampoc li agrada la consideració de sàtira que alguns han volgut veure en aquest text. «Crec que més aviat es tracta d'un llibre de política-ficció, per ser una sàtira hauria de ser més divertit i una mica més càndid».

L'origen del llibre neix de la constatació d'Houellebecq d'un retorn a la religió al seu país, «una cosa que els mitjans de comunicació no estan recollint». Per això el seu heroi, un professor de la Sorbona expert en l'escriptor J. K. Huysmans -l'apòstol del decadentisme que es va acabar convertint al catolicisme-, fracassa buscant la fe cristiana i finalment els avantatges que es deriven de l'ascens de la Fraternitat Musulmana li fan sospesar molt seriosament una conversió a l'islam. «Com a autor no m'he portat gaire bé amb ell, he fet que la seva nòvia el deixi, he matat els seus pares, li he pres la feina, li he destruït la vida social. Finalment, li fan una proposta temptadora. A canvi, només ha de renunciar a la seva llibertat de consciència».

I sí, Houellebecq pot ser ambigu, així ho reconeix, a l'hora de mirar de cara les pors d'Occident, però no es pot dir que no s'hagi estudiat a fons una religió que considera agressiva en les seves estratègies, davant del decaigut catolicisme. «Sí que he llegit l'Alcorà per honestedat, una altra cosa és que hi hagi musulmans que no l'hagin llegit. I encara que el llibre no diu res de com s'ha de viure en un Estat laic -cosa impensable quan es va escriure-, sí que parla de la manera com s'ha de conviure amb jueus i cristians. L'Estat Islàmic ha fet la seva pròpia interpretació aberrant i interessada. I això és el que és perillós».

També va tenir un record per a la seva mare, una dona que el va abandonar quan era petit i, després de reconèixer-se en un ferotge retrat a Les partícules elementals, va escriure un llibre desolador desacreditant el seu fill. A més a més ella també va abraçar la fe islàmica. ¿Potser es trobava aquí la clau amagada d'aquest llibre? «Bé, en realitat, ella va practicar el zàping espiritual i va acabar com a cristiana ordodoxa», va dir l'autor amb una temptativa de somriure.

Notícies relacionades

Almenys 52 civils moren en un atac de la coalició internacional a Síria

L'Estat Islàmic provoca la seva primera matança a l'Afganistan

El profeta Houellebecq va redactar també l'acta de defunció del model republicà patriòtic francès que segons la seva opinió es va trencar definitivament l'any 1917 i després no va aixecar el cap ni amb la segona guerra mundial, ni amb la guerra d'Algèria. «Els francesos són col·laboracionistes per naturalesa. Em sap greu, però és així», va dir mentre alguns francesos presents a la sala reien nerviosament.

Monòton en el seu to de veu, amb llargs silencis i algunes pipades al seu cigarret electrònic, Houellebecq va enfosquir encara més durant un moment el to cendrós del seu discurs per dir que els policies que l'escortaven «eren simpàtics». Però en la seva veu no hi havia cap mena de simpatia, i potser sí, en canvi, una mica de por.