El cine contra la Champions

La vuitena edició de la Festa del Cine està a punt d'obrir les portes. I en aquesta ocasió ho farà durant quatre dies, des d'avui fins dijous, 14 de maig. S'han ampliat les dates de manera extraordinària al coincidir dimarts i dimecres amb «un esdeveniment esportiu de gran magnitud com és la Lliga de Campions», ha explicat Borja de Benito, responsable de comunicació de la Federació de Cines d'Espanya (FECE), un dels organismes que organitza l'esdeveniment.

Seran quatre dies en què es podrà disfrutar de tot el cine d'estrena que hi ha a la cartellera per 2,9 euros (abans s'ha de cursar l'acreditació a la web www.fiestadelcine.com, tret dels menors de 14 i els més grans de 60, que hi podran accedir sense aquest pas previ). De moment, divendres  ja es va arribar a la xifra dels 862.636 acreditats, encara que s'esperava superar el milió durant el cap de setmana, fins a duplicar aquest nombre. Una autèntica injecció d'energia dintre d'un sector tan afectat com és l'exhibició cinematogràfica.

VUITENA EDICIÓ / La iniciativa va sorgir el 2011 com una manera de tornar la il·lusió al públic per assistir a les sales, just en un moment fatídic en què el nombre d'espectadors baixava de manera alarmant a causa, entre altres factors, de la pirateria i la crisi econòmica. Això va provocar que la confederació de productors audiovisuals espanyols (FAPAE), la Federació de Distribuïdors de Cine (FEDICINE), la ja esmentada FECE i l'Institut de les Ciències i Arts de l'Audiovisual (ICAA), unissin les forces per intentar revitalitzar un panorama que es presentava desolador. «Volíem tornar als espectadors la possibilitat de redescobrir l'experiència del cine en pantalla gran», ens explica Ramon Colom, president de FAPAE.

PÚBLIC NOU / El cert és que al llarg de les set edicions en què s'ha desenvolupat la festa (a partir del 2014 la convocatòria es va ampliar a dues vegades a l'any), la proposta no ha parat de créixer en adeptes. Els exhibidors i els distribuïdors (sobretot els més petits) n'estan contents. «Nosaltres no tenim els mitjans de promoció de les majors», explica Enrique González Kuhn, director de Caramel Films, «i aquesta mena d'iniciatives suposen un impuls important».

Segons Eduardo Escudero, d'A Contracorriente Films, aquesta fórmula ha permès atraure un públic diferent a les sales: «La gent és conservadora a l'hora de prendre decisions i no s'atreveix a apostar per una cosa que no coneix, sobretot si li costarà 8 o 9 euros. Però per 2,90...»

Un dels efectes més estimulants que deixa darrere seu la Festa del Cine és l'augment del nombre d'espectadors durant les setmanes següents. Es genera un hàbit i es fomenta el boca-orella d'algunes de les pel·lícules que es mantenen a la cartellera, cosa que resulta fonamental no tan sols per a les pel·lícules petites sinó també per al cinema espanyol.

La gran triomfadora de l'edició de l'abril de l'any passat va ser sens dubte Ocho apellidos vascos. Del total dels 1,9 milions d'espectadors que van passar per les sales aquells dies, més de 800.000 persones van escollir aquesta comèdia, molt per sobre, per exemple, de Capitán Amèrica, amb 265.000 espectadors.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

I encara que aquest any no existeixi un fenomen similar, sí que és cert que pot suposar un gran impuls per a algunes de les cintes espanyoles que continuen a la cartellera, entre elles Felices 140, Com sobrevivir a una despedida, Sexo fácil, películas tristes, Pos Eso, Tiempo sin aire, A Esmorga i les recentment estrenades, el film de terror Sweet Home i la guanyadora del Festival de Màlaga, A cambio de nada.

¿NOMÉS UNS DIES? / La gran pregunta és… ¿realment el públic aniria més a les sales si els preus baixessin? José Tito, de la distribuïdora La Aventura, creu que no: «La Festa del Cine és una excepció. Ja existeix un dia de l'espectador en què les entrades costen 4 euros i no passa el mateix. Però tota la promoció d'aquests dies motiva la gent, i sobretot la fa sentir partícip d'un esdeveniment, d'una autèntica festa». El que és important de debò, afegeix, és que torni a haver-hi espectadors a les sales. És l'única manera que la indústria del cinema funcioni.