«Hi ha una clara voluntat d'anar contra la cultura»

Quatre dècades al capdavant de Dagoll Dagom, pioners del musical català, donen per a moltes vivències. Històries que Joan Lluís Bozzo recull en una trilogia el primer volum de la qual, Memòries trobades en una furgoneta (Empúries), retrata els primers anys de camí a través del procés de gestació de quatre de les obres més celebrades de la companyia: No hablaré en clase, Antaviana, La nit de Sant Joan i Glups! 

-Uns inicis difícils però enriquidors. ¿Hi ha enyorança?

-No sóc nostàlgic. Miro d'entendre el que vam fer i com ho vam fer i intento situar-ho en el moment polític i històric de la transició, a més d'explicar quines eren les relacions amb els altres professionals del teatre i la nostra pròpia aventura buscant temes per fer espectacles. I a la vegada fer una cosa de lectura amena.

-L'activisme estava molt present. I el perill, també. Explica que van estar a punt de ser linxats a Linares.

-Sí, sí, però va sortir molta gent a defensar-nos. No sé què hauria passat si haguéssim estat sols, portaven cadenes i eren molt animals. No hablar en clase era un espectacle bastant dur amb el franquisme i el 1977 encara hi havia molta gent que no tolerava la crítica i la burla. En la transició el pa de cada dia van ser les amenaces de bomba.

-Tot i així, aleshores el català era gairebé un actiu.

-Acabat el franquisme i fins al 1982 van ser uns anys en què Catalunya era molt estimada, després es va acabar. Hi va haver molta obertura de mires. Tot i que sempre hi havia el fatxa de torn, l'actitud general era d'admiració. A partir de la LOAPA tot va canviar.

-I ara, ¿com estan les coses?

-S'han trencats els vincles entre Espanya i Catalunya. En aquells anys la itinerància era constant, ara ja no existeix, cadascú viu en la seva realitat i d'esquena a la resta. També es va crear un centre dramàtic a cada autonomia, de manera que els pressupostos s'acaben amb el teatre local. A part, l'IVA ha acabat amb els bolos.

-¿L'IVA al 21% mata el teatre?

-És una bomba amb càrrega de profunditat. Fa que sigui gairebé impossible sobreviure legalment. No té sentit, la gent treballa sense cobrar i renunciant als beneficis, com en l'època dels nostres inicis. I això és un efecte directe de l'IVA. Hi ha una clara voluntat d'anar contra la cultura perquè ha sigut incòmoda. És anar a posar-li dificultats a qui consideres el teu enemic.

-En el llibre s'intueix també una certa nostàlgia per l'àmbit col·lectiu. ¿Ara predominen els egos?

-Quan vam començar, els anys del teatre independent i políticament  conscienciat, el somni de tot actor jove era integrar-se en un col·lectiu fos Els Joglars, Comediants, Dagoll Dagom...  Però va durar el que va durar, ara torna la jerarquia, fer-se un nom.

-¿Afecta Dagoll Dagom?

-És impossible sostreure's a aquesta realitat. Som una empresa, ja no som una cooperativa. Encara que consensuem les coses entre nosaltres [Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel] i som fidels a una manera de fer i pensar, seríem molt friquis si seguíssim comportant-nos com en el 78, seríem realment rars.

-Parlem de futur, ¿per quan un altre gran musical?

-El 2016. Tenim una idea poc concreta, però hi estem posats.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

-¿El mite del comte Arnau?

¡El comte Arnau està sempre darrere l'orella! Un dia o un altre el farem, però no serà el pròxim.