Ni 'conxorxa' ni 'enzes'

Ja fa molt que les traduccions al català de John Kennedy Toole van quedar descatalogades. Ara se'l podrà tornar a trobar a les llibreries, en una traducció de Xavier Pàmies que no només modifica el títol respecte a la versió del 1988 de Maria-Antònia Oliver (Una confabulació d'imbècils en lloc del mític Una conxorxa d'enzes, reconvertit el 1997 en La conxorxa dels ximples). Pàmies ha intentat «reflectir en un català genuí més o menys formal o vulgar, sense recórrer a cap castellanisme flagrant», tota la gradació de registres dels personatges, «des del to elevat i pompós d'Ignatius fins al vulgar de Burma Jones», incloent-hi l'estàndard col·loquial més vulgar (fer gasto, atra, re, aixís, hi sigut, sapiguer) de personatges com la senyora Reilly, convertida en una teresina amb molta més potència còmica. «Els registres vulgars propis del català oriental m'han permès obtenir un cert grau de versemblança en el qual crec que no es noten gaire les mancances d'argot que el català té», opina el traductor. Pel que fa al títol elegit ja fa 27 anys per Oliver, Pàmies opina que «s'enquadra en una època en què es tendia de manera molt visceral a l'allunyament sistemàtic del castellà i a la recerca consegüent de termes nostrats dins del purisme a ultrança que encara avui dia es manté sobretot en àmbits lingüístics acadèmics».