De la novel·la al còmic

1. 'El atentadot', de Yasmina Khadra, per Loïc Dauvillier i Glen Chapron.

2. 'Suite francesa', d'Irène Némirovsky, per Emmanuel Moynot.

3. 'Millennium', de Stieg Larsson, per Josep Homs i Man.

4. 'Viatge a Cotiledonia', de Cristóbal Serra, per Pere Joan.

5. 'Moby Dick', de Herman Melville, per Chabouté.

6. 'Los hijos de la libertad', de Marc Levy, per Alain Grand.

7. 'El guardián invisible', de Dolores Redondo, per Ernest Sala.

8. 'La princesa de hielo', de Camilla Läckberg, per Bischoff i Olivier Bocquet.

9. 'El corazón de las tinieblas', de Joseph Conrad, per Stéphane Miquel i Loïc Godart.

10. 'El hombre que fue Jueves', de Chesterton, per Marta Gómez-Pintado.

11. 'Los bosques de Upsala', d'Álvaro Colomer, per Francisco Sánchez i Guillermo Capacés.

No són un fenomen nou, però les adaptacions de novel·les al còmic han eclosionat aquesta primavera. No obstant, l'important no és la quantitat, que salta a la vista, ni la varietat temàtica -gènere negre, històric, literari, clàssics...-, sinó que al marge de les que es limiten a la simple transcripció del relat sobresurten verdaderes obres d'autor, que aprofundeixen en el text original i aporten atractives visions artístiques i interpretatives que porten a la ment exemples memorables, com la versió de Karasik i Mazzucchelli de Ciutat de vidre, de Paul Auster (Angle Editorial 2012), i les menys llunyanes de Jakob Hinrichs de Relato soñado, d'Arthur Schnitzler (Nórdica), o la de Martin Rowson de Vida y opiniones de Tristram Shandy, caballero, de Laurence Sterne (Impedimenta). I, davant del domini del mercat francobelga, moltes d'aquestes adaptacions d'autor les firmen creadors d'aquí.

És el cas de Pere Joan (Palma, 1956), que ja havia portat a la vinyeta Nocilla Experience, d'Agustín Fernández Mallo, i ara fa el mateix amb la gulliveriana i sarcàstica Viatge a Cotiledonia (Edicions de Ponent), del també mallorquí Cristóbal Serra, al qual intenta «donar visibilitat, perquè era una rara avis». «Dibuixar és adjectivar i extreure, no la història, sinó els adjectius de l'escriptor en imatges. Ser traductor, no de la història sinó del seu món, que en Serra té una part costumista i una altra de surrealista», opina l'artista, que canvia de registre amb «alguna cosa més pop» per mostrar un univers «una mica arcaic, que és la impressió caricaturesca de la nostra societat».

RESPECTE / Hi ha constants que es repeteixen en aquells que adapten l'obra d'un escriptor, com tenir-li respecte, rellegint-la infinitat de vegades, la contribució que el públic s'acosti a l'original i la capacitat d'atraure el lector no habitual de còmic. «Crec que on no arriba la novel·la arriba el còmic. Es complementen i hi pot haver un transvasament de lectors entre tots dos mitjans», opina Francisco Sánchez (Barcelona, 1962), guionista del premiat Chernóbil. La zona, que adapta, amb el dibuixant Guillermo Capacés (Saragossa, 1982), l'obra d'Álvaro Colomer Los bosques de Upsala (De Ponent), sobre un tema encara tabú, el suïcidi. «És un repte ser fidel a l'original i a la vegada aportar alguna cosa pròpia. Jo he jugat a moure elements, a crear situacions noves, fins i tot el final és diferent del del llibre, perquè al canviar al llenguatge del còmic hi ha coses que no funcionen», considera Sánchez, que va comptar amb l'aprovació de Colomer. Los bosques de Upsala, amb un títol que es refereix al lloc al qual en la cultura víking anaven els avis a penjar-se per no destorbar la comunitat, reflecteix la desesperació d'un home al veure que la seva dona pateix una severa depressió i no sent ganes de viure.

Per Marta Gómez-Pintado (Madrid, 1967), que com a il·lustradora s'ha enfrontat a Alicia i Doctor Jekyll y Hyde, debuta en la novel·la gràfica amb un altre clàssic: El hombre que fue Jueves (Nórdica), de G.K. Chesterton, que surt demà. «No pots abocar tota la filosofia que hi ha en l'original però sí deixar que es deixi entreveure en la trama, que té molt ritme», explica sobre aquesta enginyosa història de policies i anarquistes on «res és el que sembla, que juga amb diferents visions de la realitat i et fa pensar gràcies a la riquesa de les preguntes que planteja, sense donar-te solucions definitives». «M'atreia fer una aportació més personal al mitjà com algú que no pertany al món del còmic. Em va animar la visió que Satrapi, que ve de Belles Arts, li va donar al seu Persèpolis; em va fer veure tot el que es pot fer amb aquest llenguatge».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

AMB ÀNIMA I SENSE / El dibuixant Josep Homs (Barcelona, 1975) també va tenir clar que volia fer «un producte d'autor i no una anodina adaptació realista estàndard i sense ànima» quan va afrontar la trilogia negra Millennium, de Stieg Larsson. «El guionista [el belga Sylvain Runberg] i jo li vam voler donar personalitat pròpia, vam fer petites variacions i vam inventar seqüències sense canviar el sentit de l'obra. I la meva Lisbeth Salander, la clau del relat, no s'assembla a les del cine. Vam pensar en un lector que no tenia per què haver llegit les novel·les, tot i que n'hi ha referències per als que ho han fet». A França es va dividir la trilogia en sis volums, aquí en tres: el primer va sortir el 2013; el segon va ser obra de Man (Mollet del Vallès, 1976); i els dos dibuixants es reparteixen el tercer, ja acabat i que sortirà després de l'estiu a Planeta Cómic, editorial que a més publica la versió d'una altra trilogia negra, El guardián invisible, de Dolores Redondo, per Ernest Sala (Olot, 1988), que ara treballa en el segon títol.

Del mercat francobelga arriben la majoria de novetats. Un parell de clàssics, a Norma, amb un catàleg on no falten mai les adaptacions: un gran Moby Dick, de Herman Melville, per Chabouté, i El corazón de las tinieblas, de Joseph Conrad, per Stéphane Miquel i Loïc Godart, autors ja d'El jugador, de Dostoievski. Dues històries dures i verídiques de l'ocupació nazi de França: l'autobiogràfica Suite francesa (Salamandra Graphic), d'Irène Némirovsky, per Emmanel Moynot; i Los hijos de la libertad (Planeta Cómic), del mateix autor, Marc Levy, i el dibuixant Alain Grand. I una encara tristament actual El atentado (Alianza), per Dauvillier i Chapron, sobre la crua obra de Yasmina Khadra sobre l'integrisme islamista i l'esquerda arabo-israeliana.