Machado assenyala el camí

¿És possible accedir a l'obra d'Antonio Machado com un ensenyament de vida? ¿Es podrien llegir els seus poemes com qui obre una pàgina de l'I Ching, el llibre xinès de les prediccions, a manera d'oracle? La poeta Elena Medel ho té clar: sí. «Cada poema de Machado en conté molts altres i es pot llegir des del punt de vista que el lector necessiti. Si busques un pensament ciutadà l'hi trobaràs, si necessites alguna cosa sobre la soledat i el desamor, també». És tan gran el valor de Machado per a l'autora, que ha acceptat el repte de traslladar aquesta mirada a l'autor de Campos de Castilla per situar-la en una col·lecció de nou encuny, Cómo vivir, inspirada en el llibre de Sarah Bakewell Una vida con Montaigne.

El mundo mago. Cómo vivir con Antonio Machado (Ariel) amaga també traços autobiogràfics de la mateixa Medel, que va llegir Machado seguint les empremtes de la seva mare, va ser poeta precoç i avui està al capdavant de la revista Eñe, i és editora del petit segell La bella Varsovia. Perquè com sospita Milan Kundera en la cita d'obertura, «quan un artista parla d'un altre, sempre parla (mitjançant caramboles i circumloquis) de si mateix». 

Però no fa falta ser un creador amb carnet per entrar en aquest joc. «Gamoneda creu que és el lector qui en realitat és l'autor del poema, perquè hi aporta la seva experiència i el completa. Jo he intentat acostar-m'hi com a lectora des d'un punt de vista subjectiu perquè sempre tinc la sensació que Machado em parla a mi», diu Medel. Això explica que arriscadament relacioni el poeta amb el dibuixant de còmic japonès Jiro Taniguchi o amb el pare del cine indie, John Cassavetes.

Tots els machados possibles, o els que a la poeta li interessen més, estan contemplats en aquest llibre sense la més mínima voluntat acadèmica. Aquí hi ha les qüestions més íntimes i es repassen els somnis, la memòria, la soledat, la fe i la felicitat, però també, temes importants per als temps que corren, com el compromís social. «Machado confia en la cultura i l'educació com a armes de regeneració social i molt menys en els polítics, de qui va acabar desenganyant-se i els va criticar amb duresa en els seus últims anys».

Profètic

Notícies relacionades

Qui té un defecte té un tresor

Les televisions públiques recuperen el terreny perdut en drets esportius

Medel destaca la capacitat visionària de l'autor de Soledades, i la vigència de les seves inquietuds socials gairebé un segle després en aquesta època de retallades en educació i d'IVA cultural: «Per ell eren crucials la necessitat que el ciutadà s'impliqui en la societat i la utòpica sensació que a tots ens anirà més bé si estem junts. I avui també són les nostres preocupacions. O bé ell era un futuròleg precís o bé no hem canviat en absolut».

I mentrestant, qui més qui menys arrossega el seu propi recordatori machadià fins i tot ignorant-lo. «Pocs saben que els versos 'La primavera ha venido. / Nadie sabe cómo ha sido' són d'Antonio Machado. Està tan ficat en el nostre imaginari que ja s'ha elevat a la categoria de refrany». Sense mencionar les cançons de Joan Manuel Serrat, les versions del qual són avui gairebé inseparables dels seus poemes més populars. «Machado va saber tocar la tecla del que ens importa més, la dels grans temes».