La 'fantasy' bruta

Posem que el tema l'atrau, però no té temps o ganes de llegir les 7.000 pàgines que acabarà sumant la Cançó de gel i foc de George R. R. Martin. O que se sent un pèl incòmode llegint històries de dracs, espases flamígeres i profecies, i preferiria quedar-se només amb les intrigues que acaben amb caps clavats al capdamunt d'una pica, prínceps lligats al rem d'una galera o punyalades al saló del tron. O que no s'està en edat de llegir trames plenes d'incestos i violacions.

Perfecte: Joe Abercrombie (Lancaster, 1974) ha pensat en vostè. La trilogia que es comença a publicar a Espanya amb Medio rey (Fantascy) compleix amb aquests requisits. I amb un protagonista a recordar, el príncep Yarvi, a mig camí de tres personatges de Martin (enginyós, ambivalent i tolit com Tyrion, maldestre i covard com Sam Tarly, i amb una venjança a complir com Arya Stark) i de l'aprenent de savi Kvothe de Patrick Rothfuss.

«La idea era escriure per als meus lectors habituals, per a qui vulgui introduir-se en el gènere fantàstic i per a aquell grup de lectors a partir de 14 anys, que són joves però també adults, que es comencen a enfrontar a temes seriosos en la seva vida i volen llegir llibres seriosos i que no els infravalorin», explica Joe Abercrombie durant la seva visita a Barcelona.

Això sí, Abercrombie segueix sent reconeixible: «En el primer llibre no hi ha sexe (sí en els dos següents) i la violència i el llenguatge són menys explícits. I els protagonistes no són veterans plens de ferides sinó que s'han de forjar un futur. Però crec que no renuncio a gaire més, i segueixen tenint punts de foscor i ambigüitat moral; no faig papilles per a criatures».

Fantasia realista

¿Encara que sembli una contradicció, podríem parlar de fantasia realista en el seu cas? «Sí, sí... Aquest és el meu objectiu. Vull escriure llibres que siguin rellevants per al lector, amb comportaments que encara que es tracti d'un món fantàstic siguin creïbles. Jo crec que la fantasia pot ser un instrument molt poderós per parlar de la realitat. No m'agrada aquella fantasia al vell estil». Abercrombie va reproduir aquell model clàssic de la fantasia èpica medieval en els seus primers llibres però s'ha acabat sumant a aquesta fornada d'autors post-tolkienians, amb personatges malvats i intrigants en comptes d'herois mítics, i dones fortes en comptes de dames etèries (a més a més d'incorporar en el seu cas influències com ara les del western o la història i narrativa bèl·lica, des de la no-ficció de John Keegan fins a les novel·les de Bernard Cornwell. «Vaig començar escrivint uns llibres que reproduïen models molt patriarcals, però he acabat intentant crear un món en què, com en el món víking, en el qual m'he inspirat, gran part del coneixement i de la gestió està en mans de dones; les dones són banqueres, diplomàtiques, navegants, científiques...»

Notícies relacionades

Un recital de màgia i emoció

El City, la prioritat de Pep Guardiola

 

Per si necessiten una última pista de què ofereix Abercrombie, del que es poden trobar en llibres anteriors com Los héroes o Tierras rojas:  el seu compte a Twitter és @lordgrimdark. Pel grimdark, un subgènere de la fantasia que es complau en els conceptes brut, violent i amoral. Per a tots els públics, però grimdark.