El fiscal demana 4 anys i 10 mesos de presó per a Ramoncín pel 'cas SGAE'

La Fiscalia Anticorrupció ha demanat quatre anys i deu mesos de presó per al cantant José Ramón Márquez, àlies Ramoncín, per haver carregat presumptament a la Societat General d'Autors d'Espanya (SGAE) factures "irregulars" o que obeïen a serveis inexistents per valor de 57.402 euros entre el setembre del 2008 i el març del 2011.

Per la seva banda, Ramoncín ha difós un comunicat a través de les xarxes socials en què anuncia que suspèn tots els concerts que tenia previstos pròximament i els seus compromisos promocionals fins que es "pugui penjar un cartell" a l'esquena en "què es llegeixi innocent".

El fiscal José Miguel Alonso, que ha remès aquest dilluns el seu informe d'acusació provisional al jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata, atribueix al cantant els delictes de falsedat documental i apropiació indeguda, encara que també planteja com a alternativa una multa de 13.924 euros pel delicte d'administració deslleial.

També sol·licita quatre anys i deu mesos de presó per a l'exdirector general de la Societat Digital d'Autors (SDAE) i presumpte líder de la trama, José Luis Rodríguez Neri, a qui atribueix un delicte d'apropiació indeguda i un altre de falsedat.

A l'exdirector dels Serveis Jurídics de l'entitat Pablo Hernández Arroyo li reclama dos anys i nou mesos de presó per apropiació indeguda o, alternativament, una multa de 40.356 euros per administració fraudulenta. La pena sol·licitada per a l'exdirector general de SGAE i exconseller de la filial digital Enrique Loras és de dos anys de presó per apropiació indeguda o, alternativament, una multa de 20.866 euros per administració fraudulenta.

"Il·legítima sortida de fons"

Alonso assenyala que, "amb l'exclusiu objectiu de procurar-se un lucre il·lícit", Ramoncín i el seu amic Rodríguez Neri, que "es va prestar a donar-li la seva col·laboració imprescindible" per al seu "il·lícit fi" mitjançant la "posició decisiva que ocupava a la SGAE, van procedir a l'"elaboració i ideació de determinada documentació que en aparença donés cobertura a la il·legítima sortida de fons que portarien a terme".

Per fer-ho, van concretar cinc "hipotètics negocis jurídics", tots ells "al marge del deute per import de 121.159,72 euros" que, a data del 26 de juny de 2012, Ramoncín mantenia amb la SGAE "pels avançaments rebuts a compte dels drets d'autor".

El primer d'aquests negocis va consistir en l'elaboració d'un programa de televisió anomenat 'El creador', pel qual el cantant va cobrar el setembre del 2008 una factura de 10.100 euros a canvi d'"unes pàgines referides" al projecte que no van ser mai "objecte de desenvolupament ni d'expectativa de cap benefici per a la societat pagadora", que va ser la filial de la SGAE Portal Latino.

L'eina de Steve Jobs

La societat mercantil Jupiter Music, de la qual Ramoncín era administrador únic, també va cobrar 5.800 euros el desembre del 2009 de la SDAE per "l'estudi, desenvolupament i posada en funcionament" d'un sistema de protecció d'arxius anomenat 'La caixa forta virtual'. En la seva declaració davant el jutge, el gener del 2013, va defensar que, si hagués viscut als Estats Units, aquesta eina l'hauria "venut a Steve Jobs". "Com que visc a Espanya, la vaig vendre a la SGAE", va defensar.

La SDAE també va abonar a la societat de Ramoncín dues factures per un total de 28.050 euros el desembre del 2010 i el març del 2011 per la redacció de les "línies directrius" del programa de televisió '¿Hablamos el mismo idioma?'. Les dues parts van firmar un contracte que es va trobar a casa de Rodríguez Neri tot i que no figurava als arxius de la SGAE, "en què únicament apareixia una còpia sense firmar d'un esborrany de contracte", i que no estava "emparat" en cap acord adoptat segons els estatuts de la societat.

Al marge de la participació de Rodríguez Neri, Ramoncín va elaborar el 2010 un projecte de divulgació dels drets d'autor dirigit a la SGAE per import de 6.962 euros, que es va desenvolupar amb el "beneplàcit" de Loras i Hernández.

A més, va percebre presumptament 6.490 euros més com a avançament per la indemnització que la SGAE li havia de pagar com a resultat d'una sentència dictada el 2011 pel Tribunal Suprem.

El llavors director dels serveis jurídics va autoritzar el pagament a l'entendre "unilateralment" que la resolució judicial era "perjudicial des del punt de vista corporatiu per a l'entitat de gestió". Per evitar que el Consell de Direcció tingués coneixement d'aquesta decisió, va fixar la quantia en 5.500 euros, que es va incrementar en 990 euros a l'aplicar-li el 18% d'IVA.

Una desena d'exdirigents imputats

En la peça principal del 'cas SGAE', aliena a aquesta peça separada, s'investiga "l'existència d'un entramat empresarial creat" al voltant de Rodríguez Neri, que hauria aprofitat la seva posició per beneficiar amb "una exclusiva contractació" les empreses SDAE, Portal Latino i Microgénesis, de les quals aquest era director, conseller i president, respectivament.

En la xarxa, dedicada a "simular un trànsit mercantil normal i ajustat a dret", també hi haurien participat la filla de Neri, Leticia Rodríguez Álvarez; la seva germana, Juana Cristina Rodríguez Neri; la seva companya sentimental, María Antonia García Pombo; i la germana d'aquesta, Pilar Eva García Pombo . També hi van tenir un "paper rellevant" el directiu de Microgénesis Rafael Ramos; la seva nòvia, Elena Vázquez; i la filla de tots dos, Sara Ramos Vázquez.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Malgrat no comptar amb cap treballador, la SDAE "subcontractava tota la feina" a l'empresa Microgénesis, segons apunta l'acte de De la Mata en què incoa una peça separada per les actuacions de Márquez.

També estan imputats en la causa el llavors president de la SGAE, Eduardo 'Teddy' Bautista; l'exdirector general Enrique Loras; i l'exdirector financer Ricardo Azcoaga per "haver tingut prou coneixement d'aquestes vinculacions" i haver "autoritzat, consentit i impulsat" les activitats de Rodríguez Neri.