Partit de perdedors a la Beckett

Salvant les distàncies, el davanter búlgar Lubo Penev va ser als anys 90 per als valencianistes una espècie de Messi. Un Messies en qui van dipositar les esperances de la victòria després de passar-se uns anys mig retirat. Així ho va viure de petit Xavo Giménez, l'autor de Penev, una obra que entrellaça futbol i teatre en una història de frustració, de passions truncades. «Parla de perdedors que es creien guanyadors i que caminen pels carrers, ensopeguen, cauen i segueixen caminant fins que troben una solució», explica. El muntatge, interpretat per Giménez i Toni Agustí, tots dos també directors, recala a la Sala Beckett fins al 14 de juny, en l'estrena barcelonina de la companyia valenciana La Teta Calva.

Notícies relacionades

Un recital de màgia i emoció

El City, la prioritat de Pep Guardiola

Giménez explica que l'ídol de la seva infantesa li serveix com a símbol dels somnis i objectius incomplerts. «Jugues el partit de la teva vida i tot canvia: reps plantofades, travetes...». Antonio, el protagonista d'aquesta comèdia negra, es creia vencedor i va ser expulsat. «Va acabar a la cua de l'atur firmant autògrafs». Era un famós periodista esportiu de Canal 9 i el van acomiadar (igual que a Giménez, que era guionista), es va separar i ha patit la pèrdua de la seva mare al caure a terra per unes llambordes trencades. Un accident que l'autor utilitza per contraposar «els barris oblidats de València enfront de la postal perfecta de l'urbs que acull la fórmula u». El retrat, diu, és extrapolable a altres ciutats. «Vivim en una terra de paella plena de pedres als camins. Som una societat amb una coixesa crònica», esgrimeix.

PASSAT EN VENDA / L'acció transcorre en una botiga de segona mà, on Antonio entra a vendre el seu passat. Cromos, discos, llibres... «Vol desfer-se de coses que no serveixen i comprar-se una vida nova, tornar a ser útil», afegeix. Allà conversarà, de la vida i del futbol, amb el propietari i planejarà un gol antològic, llançat des de la seva part més fosca. «Serà la seva teràpia de xoc», avança Giménez, que porta la platea a transitar del riure al plor, com els passa als espectadors d'un partit. Diu que conserva l'afició futbolera però que ja no va a Mestalla tant com abans. «Ara hi ha molta violència, molts insults i energúmens. Més m'estimo veure'l per la tele».