Chris Welles Feder: «El pare em va portar a passejar per la Rambla»

La filla gran d'Orson Welles es va apartar de Hollywood per consell del seu pare, que li va recomanar dedicar-se a una cosa en què hagués de fer servir el cap. I va decidir ser escriptora. El 2009, Chris Welles Feder (Nova York, 1938) va publicar un retrat íntim de la seva relació amb Orson: In my father's shadow (A l'ombra del meu pare).

-¿Quina relació tenia amb el seu pare a l'època de Campanadas a medianoche?

-En aquell moment, jo vivia a Corea del Sud, amb el meu primer marit, així que estava molt lluny. Però és una gran obra. Vaig veure el meu pare molt de petita, a Hollywood.

-¿Com va ser créixer en l'era daurada del cine?

-Per a mi simplement eren persones i no estrelles. Només més tard em vaig adonar del que m'havia envoltat en aquell moment de la meva vida.

-D'adolescent, va descobrir món amb el seu pare. Sol parlar dels seus viatges junts per Europa.

-Sí, de fet, el meu pare em va ensenyar Barcelona; vaig venir aquí amb ell quan tenia 15 anys. Em va portar a veure l'arquitectura de Gaudí i a passejar per la Rambla. Abans era més agradable caminar-hi perquè no hi havia tants turistes (rialles).

-Segons sembla, ser filla del seu pare no sempre ha sigut fàcil.

-Quan estava amb ell, era el meu temps especial amb ell. No el veia gaire, així que el volia tot per a mi. No volia compartir-lo amb tota la gent que volia un autògraf seu. Ell sempre era amable… ¡Era jo la impacient!

-Li va donar un paper petit a Mac-beth.

-Sí, de fill de Macduff. Em va dir: «No hi ha papers de nena, de manera que si vols sortir, hauràs de fer de nen». I jo li vaig dir: «Doncs molt bé» (rialles).

-Aviat s'hauria d'estrenar una pel·lícula inconclusa del seu pare, The other side of the wind, acabada per Peter Bogdanovich.

-Jo espero que no l'acabin (rialles). Crec que l'única persona que podria acabar un treball del meu pare és… el meu pare. Només ell coneixia les seves intencions.  Hem de respectar el que ha quedat i disfrutar-ho com està, encara que no s'hagi acabat.

-En principi va ser el mateix Orson qui va demanar a Bogdanovich que l'acabés. ¿No s'ho creu?

-¿Com podem saber-ho, això? No hi ha forma de saber si és veritat o no.

-¿Ha llegit el llibre que acaben d'editar sobre la pel·lícula?

-No, però el vull llegir, igual que un altre que sortirà aviat, Young Orson.

Notícies relacionades

Un dia en el rodatge de ‘Ravalear’ (Max), la sèrie de Rodríguez i Lacuesta sobre família, cuina i els dilemes de la Barcelona actual: «És necessari que la ciutat es transformi, però ¿a quin preu?»

Òmnium i Abacus pugen a 75.000 euros el Premi Sant Jordi i el converteixen en el més ben dotat de les lletres catalanes

-¿Alguna vegada ha llegit res sobre vostè en una biografia del seu pare que no li hagi agradat?

-En realitat ningú  sap res sobre mi. La major part de la meva vida he mantingut un perfil baix. Només  vaig començar a fer aparicions públiques quan vaig escriure el llibre sobre el meu pare.