El musical 'Fun home' i 'The curious incident of the dog in the night-time' vencen en els premis Tony

La modernitat s'ha imposat al classicisme en la gala dels premis Tony del teatre que s'han entregat aquesta matinada a Nova York. Així, 'Fun home', el musical de culte basat en un còmic de temàtica homosexual, s'ha imposat a 'An american in Paris', mentre la dinàmica proposta de 'The curious incident of the dog in the night-time' ha vençut les cotilles de la Royal Shakespeare Company.

'Fun home', en la categoria musical, i 'The curious incident of the dog in the night-time', en la d'obra no musical, han sigut doncs les grans vencedores de la 69è edició d'aquests premis, amb cinc estatuetes cada una, sense aportar sorpreses però sí definint la línia per la qual aposten els màxims premis del teatre.

'Fun home', musical de to independent i basat en el còmic d'Alison Bechdel, estava nominada a 12 premis i s'ha emportat també els guardons a millor actor de musical (Michael Cervaris, que va guanyar el seu segon premi), millor direcció, millor llibret i millor composició musical. La seva victòria, en la gala celebrada al Radio City Music Hall, ha sigut la victòria del to íntim, de les minories sexuals i de les famílies heterodoxes.

El musical 'An american in Paris', que havia sortit amb el mateix nombre de nominacions, ha aconseguit quatre premis, encara que tots tècnics.

OBRA SOBRE L'AUTISME

'The curious incident of the dog in the night-time', arribada de Londres i basada en la novel·la sobre l'autisme de Mark Haddon, ha guanyat cinc premis de sis nominacions, i també s'ha emportat els guardons a millor direcció, millor actor en obra dramàtica (Alex Sharp), millor il·luminació i millor posada en escena.

La seva batalla es lliurava contra 'Wolf hall. Parts one & two', que venia amb vuit candidatures, pesat vestuari (l'únic que al final va ser mereixedor de premi), el crèdit de la Royal Shakespeare Company i una història ambientada en la cort d'Enric VIII.

No obstant, en aquesta batalla va triomfar l'Anglaterra del segle XXI, la d'una posada en escena de rabiosa actualitat i, a més, va rematar una gran nit per a l'accent britànic.

PREMI PER A HELEN MIRREN

'Skylight', dirigida per Stephen Daldry i protagonitzada per Carey Mulligan i Bill Nighy, ha aconseguit el premi a la millor reposició dramàtica i la cerimònia s'ha obert amb dos premis per a 'The audience', un per a Helen Mirren com la reina Isabell II, i un altre per a Richard McCabe, com el primer ministre Harold Wilson. No es podia ser més 'british'.

Mirren, a més, s'ha convertit en la primera actriu que aconsegueix un Tony per un paper que en el cine li va donar l'Oscar (a 'The Queen'), cosa que havia passat a la inversa en vuit ocasions amb Yul Brynner, Joel Grey o Anne Bancroft, entre altres.

En qüestió de reposició musical, on no hi ha opció a la innovació, la gran guanyadora de la nit ha sigut 'El rei i jo', la famosa història d'Anna i el rei de Siam. Aquesta producció també va guanyar tres estatuetes més, inclosa la de millor actriu en musical, Kelli O'Hara, en el seu primer premi després cinc infructuoses nominacions.

I així ha quedat sentenciada una edició dels Tony que, per un costat, el de la moda, s'ha obert més al gran públic. I per un altre, el de la gala, ha apostat per un to, un humor i uns presentadors de consum intern.

GLAMUR AMB ANNA WINTOUR

A l'alfombra vermella, efectivament, els organitzadors havien comptat amb l'assessorament d'Anna Wintour, editora de 'Vogue' Estats Units, per donar brillantor a un glamur sempre menor.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Jennifer Lopez, Chita Rivera (que no va aconseguir guardó per 'The visit') i algunes supermodels que no tenien res a veure amb la qüestió, van intentar que l'esforç de producció donés els seus fruits, encara que no van aconseguir fer especialment rellevant l'arribada als premis.

Alan Cummings i Kristin Chenoweth, com a mestres de cerimònies que prenien el relleu dels estel·lars amfitrions anteriors (Hugh Jackman i Neil Patrick Harris), van fer la gala amena i divertida, però poc atractiva per a l'espectador que persegueix des de fa anys la retransmissió televisiva de la gala i que se li escapa any rere any.