Tàpies després de Tàpies

Aquesta és una setmana d'aniversaris artístics: 40 anys de la Fundació Miró i 25 anys de la Fundació Tàpies. La institució dedicada a l'autor de les Constel·lacions ho va celebrar dimecres amb una gran festa, i la centrada en l'obra del pintor matèric ho farà aquest cap de setmana amb una jornada de portes obertes. Totes dues dedicaran l'any a recordar l'efemèride. La primera reordenant la seva col·lecció permanent i incorporant al recorregut general les peces mironianes del col·leccionista japonès Kazumasa Katsuta. I la segona amb la mostra, fins al 10 de gener, de part de la col·lecció particular de Tàpies, que incloïa tant obres seves com d'altres artistes, i que la família ha cedit a la fundació en dipòsit durant 10 anys.

Així, la mostra, Tàpies. Col·lecció d'artista, exhibeix 60 obres de les moltes que va atresorar el pintor durant la seva vida. D'aquestes, 40 són sortides del seu pinzell i 20 de la mà d'altres creadors del segle XX. I totes formen part de les 230 que la família ha cedit temporalment. Les que porten la firma de Tàpies són majoritàriament inèdites, ja que des de la seva realització han format part dels fons de l'artista i mai han sortit del domicili familiar. I alguna, com Blanc amb persiana, no és només inèdita sinó que s'ha muntat -la formen una tela i un porticó- per primera vegada per a l'actual mostra. El conjunt forma un recorregut per la trajectòria del pintor, des de mitjans de la dècada dels 40 fins a finals dels 80, i evidencia la seva evolució des de la producció més inicial, entre expressionista i onírica, fins a arribar a la maduresa, als 50, per arribar al treball amb els materials i les textures.

Klee, Miró i Picasso

Les 20 restants, les firmades per Klee, Miró, Picasso, Kandinsky, Pollock i Dubuffet, entre altres, ajuden a entendre el Tàpies col·leccionista -«adquiria el que le agradava» i ho feia «no per un afany de col·leccionisme sinó pel plaer d'envoltar-se d'obres d'art que li transmetien energia per seguir treballant», apunta el seu fill Toni-. I expliquen, també, com es va formar la col·lecció: «per què aquestes obres i quin paper jugaven», apunta Núria Homs, conservadora de la fundació. De manera que les peces van acompanyades de documentació que les contextualitza. Així, Téte d'homme, la pintura de Miró que Tàpies tenia al seu dormitori, llueix al costat de l'esborrany d'una carta en què el pintor matèric expressa a Miró el plaer de poder intercanviar obra amb ell. I el picasso Le coq saigné està penjat al costat del catàleg -amb certificat autògraf d'autenticitat inclòs- de la mostra sobre el malagueny en què Tàpies va adquirir la peça. Un documental inèdit realitzat el 1981 per Maria Lluïsa Borràs completa l'exposició que celebra els 25 anys.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Un quart de segle que arriba a la institució del carrer d'Aragó en un moment de canvis. Per un costat, la fundació no està en el seu millor moment econòmic. La mort del seu fundador va posar fi a l'ingrés dels drets de reproducció de les obres de l'artista. A més a més, el 2013 es va acabar, així estava estipulat, l'aportació regular de la família Tàpies, encara que aquesta va donar voluntàriament 100.000 euros el 2014 i 75.000 aquest any. I a això s'hi han de sumar les subvencions públiques cada vegada més reduïdes en nom de la crisi. Així, amb un pressupost per al 2015 d'1,9 milions d'euros, el mateix que el 2012, la fundació mira al futur a la recerca d'un model que «permeti mantenir la relació qualitativa amb els públics i mantenir la seva idiosincràsia de no donar el que s'espera sinó descobrir nous paradigmes i reptes estètics», apunta Laurence Rassel, actual directora de la fundació. Un model per descobrir que haurà de trobar el nou responsable del centre. El seu nom es donarà a conèixer el 30 de juny.

Perquè la d'ahir va ser l'última presentació de Rassel, que abandona el càrrec després de set anys de compromís, i que ho fa amb la satisfacció de la feina ben feta: «No hem tingut por i hem provocat amb una programació arriscada», com la mostra del coreògraf Xavier Le Roy «en la qual no hi havia obres d'art a la paret sinó intèrprets en un espai buit». Un mandat, el de no mantenir-se a la zona de confort i enfrontar-se al que és desconegut, que ja va apuntar Tàpies quan el 1984 va idear la fundació que es va materialitzar el 1990, el 5 de juny va fer 25 anys.