L'escriptura, des de Sumèria fins a l'actualitat

El 1909, Piotr Kozlov va dirigir una expedició russa al desert de Gobi i va descobrir les ruïnes de Khara-Khoto, una ciutat tangut sepultada durant 700 anys sota les seves sorres. Hi va descobrir una stupa que contenia, a més a més de tota mena d'objectes d'art, una vasta biblioteca amb joies com L'oportuna perla al palmell (segle XII), també anomenada glossari tangut. Una peça d'un «valor incalculable i de transcendència enorme», segons Josep Lluís Alay, director de Patrimoni en el govern de Trias, perquè va permetre desxifrar l'escriptura que durant el segle XI es va desenvolupar en aquell paratge i que passa per ser la més complexa de les concebudes per l'home. A la Xina, a la província de Yunnan, s'hi desplega la cultura naxi, una civilització que encara avui dia escriu a través de pictogrames els llibres d'invocacions religioses, com ara l'obra Ofrenes als déus Shu del segle XIX. I de la mateixa època però d'una mica més lluny, de l'illa de Pasqua, és el penjoll rapanui Remiro, peça a l'interior de la qual figura una inscripció en una llengua que encara ningú ha aconseguit descodificar.

Les tres obres s'exposen al Museu de Cultures del Món, les dues primeres fins al 31 de gener de l'any que ve, la tercera permanentment, i totes tres formen part d'Escriptures, la primera exposició programada pel museu que va inaugurar al mes de febrer. En total són 80 obres. La meitat, provinents de diferents institucions internacionals, estaran al centre temporalment, i la resta són part de la col·lecció del museu, però s'han inclòs en la ruta de la mostra per la seva temàtica o inscripcions. Una exposició, petita però llaminera, «que parla de com totes les cultures del món han respost de manera diferent a la necessitat de conservar la memòria», apunta Miguel Peyró, el comissari. I la resposta a aquesta necessitat han sigut les variades escriptures que hi ha al món. Algunes de les quals -les característiques, tipologies, i connotacions- repassa la mostra.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Tot sota un fil argumental que es desplega a partir d'evidenciar les diferències entre escriptura i dibuix, continua rastrejant els orígens de les lletres i es recrea en el seu poder: a més a més d'eina de transmissió, l'escriptura és i ha sigut un element identitari. «Un dels seus privilegis és identificar una comunitat amb una tradició», afirma Peyró, que prossegueix amb un exemple: «A l'Europa de tradició cristiana romana s'utilitza l'alfabet llatí, a l'Europa cristiana ortodoxa es fa servir l'alfabet ciríl·lic». Però encara hi ha més,  com ara el seu poder per separar socialment, ja que no és el mateix ser illetrat que docte en lletres.

TAMBÉ PRECIOSES / Així, Escriptures recorre 4.000 anys d'història literària, des d'unes tauletes sumèries del segle XX aC fins a un diari turc de l'actualitat, i reuneix peces tan importants com les abans citades i tan precioses com El cavaller de la pell de tigre, peça georgiana del segle XVII, i les antigues lletres pigmentades dels bols arameus.