Juliette davant el mirall

Olivier Assayas és en certa mesura responsable de la carrera de Juliette Binoche, i ella de la d'ell. El 1985 l'actriu va saltar a la fama gràcies a La cita, una de les seves primeres pel·lícules i, al mateix temps, el primer treball rellevant com a guionista de l'avui consagrat com un dels grans directors del cinema francès. «Tres dècades després Juliette em truca i em diu: 'Olivier, ¿no és hora ja de treballar junts com Déu mana?'» Durant tots aquests anys Binoche només va interpretar per a Assayas un paper petit al drama coral L'hora d'estiu (2008). «¿Quin personatge li podia oferir jo a ella que no hagués interpretat ja un milió de vegades abans? ¿Que fos estimulant per a ella, i l'ajudés a explorar altres territoris artístics?» Finalment, va tenir una idea. «¿Per què no fer que s'interpreti a ella mateixa?».

Per això, d'alguna manera, la quinzena pel·lícula de qui va començar la carrera com a crític de cinema a la llegendària revista Cahiers du Cinéma le pertany a Binoche. A Viaje a Sils Maria, l'aclamada actriu interpreta ni més ni menys que una aclamada actriu -«un altre nom i una personalitat lleugerament diferent de la de Juliette»- abocada a una crisi d'identitat al tornar a participar, 30 anys després, a l'obra teatral que la va convertir en una estrella. «La idea va ser donar a Juliette l'oportunitat d'imaginar el tipus d'intèrpret que podria haver sigut, i al mateix temps exorcitzar alguns dels dimonis que ha acumulat amb els anys».

També protagonitzada per Kristen Stewart a la pell de l'assistenta personal de la diva, i Chloë Grace Moretz a la d'una jove starlet de Hollywood, Viaje a Sils Maria medita sobre l'acte fílmic, la cultura de la celebritat i, sobretot, el pas del temps. «Tots fem anys, però per als actors fer-ne és un procés particularment violent», opina Assayas. «Els rostres es projecten en una pantalla gegant i els espectadors els poden veure cada nova arruga». En tot cas, matisa, no és una pel·lícula sobre l'angoixa d'envellir. «Avui dia només un boig consideraria Juliette una dona vella. Estic segur que els seus grans èxits professionals encara han d'arribar. Però, tot i així, amb el temps es va convertint en una altra persona, i ho ha d'anar trampejant».

Alguns dels millors moments de la pel·lícula són escenes d'assajos teatrals en les quals Binoche se sotmet a un duel interpretatiu amb Stewart, l'excel·lent treball de la qual al film no podria estar més allunyat del que va oferir a la saga Crepúsculo -gràcies a la qual Stewart es va convertir fa uns mesos en la primera actriu americana que ha aconseguit el premi Cessar-.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

«Kristen es va prendre el rodatge com una oportunitat per aprendre-ho tot de Juliette», recorda el francès, que ja va meditar sobre la indústria cinematogràfica a Irma Vep (1996). «I per la seva banda Juliette també va aprendre moltes coses de Kristen, sobretot a l'hora d'improvisar i ser espontània».

L'historial de Stewart al cine blockbuster és incorporat també al joc de miralls que Viaje a Sils Maria proposa en forma de reflexió subtilment satírica sobre el valor, o la falta d'aquest, del cine de superherois. «Quan veig aquestes pel·lícules em costa entendre quin ha sigut el treball del director», confessa Assayas. «Com a espectador no hi tinc res en contra, però jo no seria capaç de dedicar-m'hi. M'agrada retratar personatges de carn i ossos, parlar de la realitat en tota la seva bellesa i misèria». I això, assumeix, significa que probablement el seu cine no arribarà mai a connectar amb el públic més jove. «No és que els joves d'avui dia no siguin llestos. De fet, són més llestos del que érem nosaltres. És només que no tenen cultura cinematogràfica. No els interessa en absolut. És bastant frustrant».