La bellesa de la tecnologia

Envoltant, etèria, harmònica, ingràvida, sensorial, experimental i, sobretot, bella. Però amb un nom poc poètic: RGBCMY  Kinetic. Així és la peça d'art, cinètic, és clar, i amb un peu en el light art, que presenta el Sónar aquest any. Cinc-cents metres quadrats de foscor i quietud amb cinc petits discos reflectants suspesos a 12 metres de terra que es mouen creant una afinada coreografia de llum i so. Un bàlsam de mesures colossals per als sentits desbocats pel banquet auditiu que és el festival.

La instal·lació -«una reflexió de la naturalesa a través de l'enginyeria», segons els seus responsables- porta la firma d'ART+COM, un dels estudis d'interacció més veterans d'Europa i molt pròxim al Chaos Computer Club, la principal associació de hackers del continent. I potser per això, per la seva obsessió per la protecció, la peça es pot veure però no passejar-hi: És una qüestió de «salut i seguretat», afirma Jussi Ängeslevä, vicedirector creatiu de l'estudi. Encara que no nega una qüestió estètica: «Hi ha millor vista des de la grada que hem construït per veure-la». No en va el component de bellesa és important en la instal·lació: «Hem intentat crear emoció usant maquinària industrial d'alta precisió. Eines que normalment s'usen en un context fabril, però que aquí estan posades al servei d'una experiència estètica que és el que volem presentar per sobre de tot».

 

Així, els cinc discos descomponen la llum de tres focus en múltiples colors que es projecten harmònicament a terra. Un moviment coreogràfic que té molta i sofisticada tecnologia al darrere, i el talent de l'islandès Ólafur Arnalds en la banda sonora. Un compositor versat a crear per al cine i la dansa que ha afrontat el projecte com si es tractés d'un ballet: «És com crear música per a ballarins, però ballarins que en aquest cas no són humans, són robots», afirma. I continua: «Tot i que veiem objectes, en la composició, el ritme i el moviment hi ha molta coreografia que remet al llenguatge de la dansa».

 

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Naturalesa i màquina. Humans i robots. Tot en tensió. «L'equilibri ambivalent entre el superprecís control mecànic i els moviments orgànics, vius» és el que fa bella l'escultura, segons el parer d'Ängeslevä. Encara que admet el lliure albir: «Cada visitant pot tenir la seva pròpia experiència». 

Promoure la investigació

La peça és una producció de Sónar Planta, la conjunció del festival i el projecte Planta de la Fundació Sorigué. Una iniciativa que té com a objectiu promoure la investigació dels llenguatges creatius al voltant de la tecnologia i l'art new media. La d'aquest any és la seva segona col·laboració i n'hi ha previstes dues més. No es diu res del pressupost, que es preveu alt. Ni del destí de la peça: «Hi ha la possibilitat que vagi a Planta, i ho hem de valorar», afirma Ana Vallés, directora de la fundació. De moment, la propietat intel·lectual és dels artistes.