Francesc Boix, més enllà de l'Holocaust

Les seves fotos fetes a partir del 5 de maig de 1945, documentant l'alliberament de Mauthausen, al qual va arribar deportat el 27 de gener de 1941, i l'estat dels supervivents, i les que juntament amb altres presos republicans va aconseguir robar del laboratori fotogràfic als SS del camp nazi i van servir de testimoniatge de l'Holocaust en els judicis de Nuremberg, en què ell mateix va atestar, han fet durant anys la volta al món. Però hi ha un abans i un després pràcticament inèdit de Francesc Boix, aquell jove alegre i temerari nascut al Poble-sec, que moriria exiliat a París el 1951, amb tan sols 31 anys, i que ara revela la primera retrospectiva de la seva obra 'Més enllà de Mauthausen. Francesc Boix, fotògraf', comissariada per la historiadora Rosa Toran. Fins al 18 d'octubre el Museu d'Història de Catalunya mostra prop de 200 imatges, a més de vídeos (com el documental 'Nit i boira', d'Alain Resnais) i objectes, com el seu carnet de reporter gràfic, pertinences d'altres deportats republicans o una de les tres còpies que es coneixen de les llistes de presos copiades pels presos espanyols.

Les fotos recuperades per la Comissió de la Dignitat

Abans d'arribar com a exiliat als camps de França el 1939, Boix ja va empunyar la seva Leica a l'inici de la guerra civil. Quan amb prou feines tenia 18 anys, als fronts d'Aragó i del Segre va retratar els seus companys disparant, evacuant ferits, escrivint o llegint a les trinxeres, omplint-se les cantimplores al riu o descansant, però també "a la rereguarda --assenyala Toran--, soldats ajudant en la sega o gaudint de moments d'oci amb civils ballant sardanes o jugant a futbol". La mostra reuneix una cinquantena d'aquestes fotos, moltes encara no vistes i que pertanyen al fons de la Comissió de la Dignitat, que les va recuperar el 2013 de mans d'un ciutadà francès i a les quals s'havia perdut el rastre després de la deportació de Boix a Mauthausen.

"Boix ja de jove a Barcelona era amic íntim de Teresa Pàmies i Joaquín i Gregorio López Raimundo --explica Toran, sobre l'origen de la seva vinculació amb el Partit Comunista--. El destí va voler que Boix i Joaquín acabessin deportats a Mauthausen i seguissin sent amics després de l'alliberament. De fet, va ser Joaquín qui quan Boix va morir va recollir les seves coses del seu apartament a París. Va ser quan Montserrat Roig, per al seu treball monumental al llibre 'Els catalans als camps nazis' hi va anar a entrevistar Joaquín, que li va parlar dels negatius de Boix i li va oferir el material. Quan Roig ho va donar a la seva amiga, la fotògrafa Pilar Aymerich, perquè ho revelés, aquesta última es va adonar de la importància del seu testimoniatge, i va ser quan la periodista ho va donar a l'Amical de Mauthausen".

Himmler al camp

Després d'aquesta primera època arriben les conegudes i perpètuament esgarrifoses imatges robades als SS --la visita de Himmler al camp, la temible pedrera i els seus 186 graons, els presos nus, els cadàvers...-- i les que Boix va fer durant l'alliberament --el grup de republicans espanyols, l'assemblea dels comunistes a les dutxes, els forns, els supervivents, la dona alemanya (Anna Pointner) que va amagar els negatius sostrets a casa seva, l'interrogatori i la mort del comandant del camp Franz Ziereis...--.

Últims anys a l'exili francès

Del 1945 al 1947 és l'última part de l'exposició, coorganitzada per l'Amical de Mauthausen i la Comissió de la Dignitat. Totalment inèdites són les fotos dels judicis de Nuremberg i Dachau (en què va atestar, i la intervenció del qual es pot veure en un dels vídeos de la mostra), i les que va fer, com a fotoperiodista professional, en un viatge a Algèria amb altres periodistes de les tribus del Rif i imatges molt lligades al Partit Comunista a França, amb actes sindicals i assemblees multitudinàries en contra de la dictadura de Franco, amb la Pasionaria, Santiago Carrillo i Picasso o l'enterrament, a París, de l'expresident de la República Largo Caballero, o del Festival Mundial de la Joventut i dels Estudiants de Praga.

Les fotos de Boix han estat cedides perquè es conservin al Museu d'Història (al setembre ja es podran consultar al seu web), que el 2 de juliol inaugurarà una altra mostra en pro de la memòria històrica i amb motiu del 70è aniversari de l'alliberament dels camps, 'Fugint de l'Holocaust. Catalunya i els refugiats jueus de la segona guerra mundial'.

Pel director del museu, Jusèp Boya, aquesta antologia de l'obra de Boix "recull l'obra d'un home que va viure enmig de dos conflictes terribles i que va sortir perdedor de tots dos, una vida que és una metàfora de la tragèdia". Per això, "era necessari reivindicar la seva tasca documentalista d'una banda i, de l'altra, la seva sensibilitat a l'hora de captar persones i moments, i la seva figura com un dels fotoperiodistas importants i amb projecció mundial".

El record de la neboda

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

En la presentació de l'exposició, aquest dijous, hi havia l'emocionada neboda del fotògraf català, Anna Maria Salomó Boix, amb el seu marit, que viu a Itàlia i llavors amb prou feines tenia set anys. "La meva mare era la seva germana Rosa i després de l'alliberament no es van tornar a veure mai perquè ella s'havia quedat a Barcelona --comenta--. Però sí que es van escriure cartes i ell li enviava de vegades regals, com un mocador de seda. Recordo que la meva mare em va explicar que de petit, al Francesc no li agradaven les mongetes i com a excusa per no menjar-ne deia molt digne ell que era menjar castellà".

L'editorial RBA també acaba de reeditar arran de les commemoracions per la fi de la segona guerra mundial el llibre 'Francesc Boix, el fotógrafo de Mauthausen', amb pròleg de Javier Cercas