El mag del techno

Ara fa gairebé una dècada, el pioner del techno Jeff Mills va editar el llegendari CD-mix i DVD Exhibitionist, en què convidava a assistir als processos amb què es mescla la música i es construeixen els sets de dj. «Capturar-los d'una manera informativa i gràfica per a l'espectador, amb l'esperança d'una comprensió més alta», explica Mills.

Per algun motiu, encara avui es dubta sobre el valor musical o creatiu de la música electrònica enfront de la creada amb instruments, diguem, el rock. Amb Exhibitionist, Mills esperava que la gent entengués per què «aquesta música és tan especial i ofereix moltes més oportunitats d'explorar noves idees». Com que -tal com hem dit- encara queden dubtes, ha preparat Exhibitionist 2, que s'avançarà amb tres maxis i veurà la llum a la tardor. «Aquesta segona part -explica- està dissenyada per explorar i mostrar el procés del pensament creatiu. Per mostrar com pensa un dj en termes de programar i distribuir estratègicament la música. Com que el techno és no verbal, els productors han desenvolupat moltes formes interessants de comunicar-se amb la gent».  Segons la seva visió, el techno és un llenguatge encara infant i amb un potencial desmesurat. «És un gènere que té l'habilitat d'expandir-se infinitament i arribar a altres formes d'art», diu el de Detroit. Suposem que es refereix, per exemple, al cine i l'audiovisual, amb el qual ha treballat no tan sols a Exhibitionist.

 

El dj i productor revelat amb el nom de The Wizard -a qui Eminem feia referència en el tema Groundhog day- va compondre el 2000 una banda sonora per al Metropolis de Fritz Lang. Fa dos anys, va rebre l'encàrrec de la Cinémathèque Française de musicar un altre film del mateix autor, La mujer en la luna; un triple CD que ha sortit a la venda aquest any. ¿Quin és el seu aspecte favorit de Lang? «Per mi el més interessant és com feia servir la càmera i la lent. Sembla que l'espectador tingui una visió des de dins d'alguna situació increïble».

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Mills també ha viatjat al cosmos de la mà de Holst, el compositor d'Els planetes, revisant l'obra clàssica des d'un punt de vista menys espiritual que científic: «Em vaig acostar a la banda sonora de cada planeta a partir de l'edat, el diàmetre, la massa, la composició, els elements i la velocitat de rotació -explica-. Aquests factors determinaven com sonava cada part, quines notes i acords s'utilizaven, quina havia de ser la textura general». Per coses així s'entén que aquest home hagi sigut nomenat Cavaller de les Arts i les Lletres pel ministeri de Cultura francès.

Razzmatazz, lloc especial

Aquesta matinada, l'amo d'Axis Records oferirà una de les seves mítiques, demolidores sessions a la sala Razzmatazz. Pregunto si sol improvisar: «Per a certes sales i certs públics, acostumo a preparar-me» promet. «O, com a mínim, pensar la mena de situació que vull crear. Razzmatazz és un d'aquests llocs especials. No explicaré res, però hi ha algunes idees i conceptes en què treballo ara mateix que voldria provar i explorar aquesta nit». Intriga màxima.