Dues agulles i el destí

Es troba a l'esquena de la cosmopolita Sitges i molt a prop de Vilanova i la Geltrú, capital de la comarca del Garraf. Però Ribes, com l'anomenen els seus habitants, és un poble sense complexos. Envoltat de vinyes i boscos frondosos, al seu interior, pla, tranquil i accessible a peu, guarda una joia envejable: l'església nova de Sant Pere de Ribes. L'edifici és, per sobre de qualsevol cosa, l'skyline del lloc. Les seves dues torres, de 47 metres d'altura, es poden veure des de la carretera i els seus campanars, singulars perquè són dos, es poden sentir fins i tot a l'antiga església a la qual substitueix, des de fa poc més d'un segle, en nom i santuari. Dues agulles són les que rematen la majestuositat d'aquesta obra neogòtica que gairebé arriba a tocar el cel i que és el racó preferit de Francisco Fernández, advocat de 57 anys.

La història del Francisco amb Ribes va ser un impuls dels que no responen a la raó. Un agulló del destí que el va fer mirar allà on semblava que no hi havia res. Va ser l'estiu del 1986 quan el Francisco, de tornada a Barcelona, va entreveure un tros lluny dues immenses agulles que coronaven dues torres d'una església. Quina cosa tan bonica, jo vull viure allà, va pensar. Una vida pot canviar en un segon. I la seva i la de la seva dona ha depès fins avui d'aquell instant que denomina «màgic» per no trobar-li argument. Una setmana més tard de descobrir Ribes, es van comprar una vivenda i hi van fundar una família. Tot per aquelles dues agulles màgiques que van aparèixer després d'un dia de platja a Cubelles, on la venda d'una casa que volien es va truncar per sort seva. Per això l'església nova, als peus d'una petita plaça amb palmeres, és tan especial per a ell.

Com tot el que és fantàstic en un poble que ha passat de 2.000 a 29.000 habitants en cinc dècades, ningú sap del cert quina és la verdadera història d'aquesta església. Sí que és vox populi que el seu estil l'agermana amb la de Santa Maria del Mar a Barcelona. Com també que la seva cúpula homenatja, amb modèstia, la de Sant Pere del Vaticà. Però a partir d'aquí, les llegendes i els adorns varien segons l'edat i l'origen de la persona. Al final, el principal patrimoni d'un lloc és la seva gent i les històries que perviuen generacions.

L'enfadada Mercè

Per a alguns, va ser la Mercè, una rica i religiosa ribetana molesta amb el poble, qui la va fer d'esquena al poble. Altres la relacionen amb la plaça de Marcer, situada just al costat, sense saber per què. Nemesi Pascual, propietari de la pastisseria Cal Forner Vell, de 69 anys, és dels que recorda bé què es deia a casa quan el poble era més poble i menys ciutat, i als que venien de fora se'ls anomenava forasters: va ser la fil·loxera de finals del XIX, com en altres llocs de Catalunya, la que va dur la misèria. No hi havia cap mitjà de subsistència més que les vinyes. I va ser la construcció d'aquesta església, màgica, a voluntat d'un altre Francisco, aquest cop Marcer Oliver, i no Fernández, la salvació de molts agricultors.

Així que va ser Marcer, un altre enamorat de Ribes, de família burgesa resident a Barcelona, qui va voler construir una església per al poble que sempre visitava. Sobre aquest Francisco l'Arxiu Municipal en conserva dades que són un tresor i conformen, aquesta vegada sí, la seva història real. Com ara que a l'església hi ha enterrades les seves restes. I que si la va construir d'esquena al poble va ser per admirar-la des de la seva finca. O, per contribuir al relat imaginari, per hipnotitzar tot aquell que la veiés en la llunyania. Com al nostre Francisco.

ACCESSOS

Cotxe: C-32 o AP-7.

Tren: Baixeu a Sitges o a Vilanova i la Geltrú (línies C-2 i C-4) i agafeu l'autocar de Mon-Bus amb parada al centre.

ALLOTJAMENT

Des d'hotels de luxe i masies històriques a partir de 75 euros, fins a apartaments turístics i una casa de colònies per allotjar-hi grups a partir de 50 euros.

INTERÈS TURÍSTIC

La ruta dels indians és ideal per veure els edificis que van deixar aquells que se'n van anar a fer les Amèriques i van portar una fortuna arquitectònica.

LA CITA

Notícies relacionades

Una altra guia turística de BCN

Veure Barcelona sense viure-la

Cada dijous a la tarda se celebra el 'Corretapes Ribes', un repte per degustar i promocionar les millors tapes del municipi.

www.santperederibes.net