Els deu d'Els Amics de les Arts

Ara que alguns artistes celebren el 30è o 50è aniversari de carrera, els 10 anys d'Els Amics de les Arts no semblen una gran marca de longevitat, però, en l'escala d'uns nois de trenta-i-tants situats en la nostra canviant escena pop, potser sí que hi ha motius de celebració. Al quartet barceloní sempre li han agradat les festes, el teatre i el confeti, i dijous, l'aniversari va servir en safata una eufòrica sessió al Grec acompanyada de la Dream Big Band, amb arranjaments i direcció de Vicens Martín.

Un any després de la seva suspensió per pluja al mateix recinte, Els Amics es van arrencar l'espina oferint, per tancar la mostra, un repertori especial, d'aires autobiogràfics, amb arranjaments de big band d'estètica Las Vegas. Van aparèixer amb americana i llacet (tret del díscol Ferran Piqué), amb un posat d'entertainers que va fer pensar en un creuament del rat pack (és a dir, Sinatra i companyia) i La Trinca, abordant peces dels seus últims discos, com Ja no ens passa, un L'affaire Sofia amb aires llatins i Museu d'història natural. Dues animadores-coristes-hostesses es van sumar al grup a partir d'El matrimoni Amolfini.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

DIES DE SOFÀ / Per emprendre el viatge al passat van instal·lar a l'escenari un sofà vermell com el del pis d'estudiants que compartien deu anys enrere al carrer Muntaner i, ja sense americana, i en samarreta i pantalons pirates, van evocar, en un medley acústic, peces dels seus inicis, com 36% i Mecanoscrit del segon origen, incloses a la seva maqueta Catalonautes (2005). Material absent als repertoris de les seves últimes gires.

A L'home que treballa fent de gos va irrompre la seva mascota fetitxe i un pastís d'aniversari, preludi d'un assalt a les seves peces més reconeixibles, des de les més senzilles (Jean-Luc, 4-3-3) fins al narratiu, emotiu, Louisiana o els camps de cotó, que van col·locar per tancar  la nit. Una peça que il·lumina Els Amics del futur.