Nina Mia!

A mitjans de juliol Nina  (Barcelona, 1966) va volar a Londres per tornar a sintonitzar Mamma Mia!, un musical basat en les incombustibles cançons d'Abba que ella va estrenar a Espanya el 2004 i que tornarà a interpretar a partir del 26 de novembre al Tívoli de Barcelona.

«No sé què sentiré quan escolti aquests acords a Barcelona», comentava Nina mentre sonava l'obertura de la funció al Novello Theater de Londres. Assistir a la funció era una manera de tornar a connectar amb el personatge que més vegades ha interpretat i que tornarà a encarnar per quarta vegada aquesta tardor.

Poc abans de la funció, Nina va parlar d'això i d'altres aspectes de l'aclamat musical amb la protagonista principal de la funció a Londres, Dianne Pilkington (Wigan, 1975), una estrella del West End amb una dilatada trajectòria. Entre bastidors van comentar les seves impressions sobre el personatge que les uneix, Donna Scheridan, la mare soltera que no només ha d'afrontar el casament de la seva filla, sinó també el desafiament de retrobar-se amb tres antics nòvios que han sigut convidats a l'enllaç per la seva filla amb la finalitat de descobrir qui és el seu pare. L'actriu anglesa va al·lucinar amb el magnífic aspecte de Nina i va posar uns ulls com unes taronges al saber que havia representat sempre el rol de Donna a Espanya.

«XOU» VIGORITZANT / «Jo fa més de dos anys que faig de Donna i estic disfrutant perquè aquest és un xou vigoritzant, refermant», va explicar. «En realitat és el primer rol de mare que interpreto. Abans em donaven més papers de joveneta. El personatge de Donna ha sigut un salt en la meva carrera», admet. Tant Nina com ella comenten que el més complicat en el muntatge són les escenes que passen del drama a la comèdia.

En aquest sentit destaquen el número de Dancing Queen. «És un moment en què les emocions estan a flor de pell i has de cantar i també ballar mentre plores. Passen moltes coses en poc temps, però el més difícil per a mi a vegades és no riure perquè les meves Dynamos (les seves amigues a l'obra) són molt divertides». Encara que es tracta d'una escena complicada, a Nina li encanta: «A vegades surts a escena amb problemes, o amb dolor, com qualsevol ésser humà, però quan cantes Dancing Queen t'oblides de tot». La catalana també considera exigent cantar Todo al ganador, gairebé al final del muntatge. «El nivell d'emoció en aquesta escena és alt i a vegades això no casa bé amb la part vocal», apunta la Nina.

El musical conté moltes cançons però molt poc text, comenten, fet que obliga a concentrar tota la càrrega interpretativa en uns determinats moments clau. Potser per això el millor per a totes dues de Mamma Mia! és l'enorme connexió que es crea amb el públic a través d'una història en què els sentiments afloren a través del popular cançoner d'Abba, quartet suec els membres masculins del qual es van implicar en aquest musical que a Londres s'ha convertit en un clàssic. «El millor és la reacció de la gent en el número final. L'altre dia un senyor gran de la primera fila es va aixecar com va poder de la butaca. ¡Havies d'haver vist la cara entre incrèdula i preocupada de la seva dona!», diu Pilkington. Tant ella com Nina opinen que aquest és un musical medicinal perquè «la gent se sent millor quan surt del teatre».

Aquesta injecció d'energia que provoca la història situada en una illa grega és el que Nina va sentir al final de la funció a Londres, que va acabar amb el públic dret, ella inclosa. Tornar a encarnar Donna representa una oportunitat única, afirma. «Em fa molta il·lusió perquè a vegades penses en coses del passat que t'agradaria canviar, però no ho pots fer. Recuperar aquest rol em dóna la possibilitat d'enfocar-lo d'una altra manera. En aquests 10 anys he crescut actoralment i vocalment. Em ve de gust interpretar Donna des del punt en què em trobo ara, amb més maduresa. La primera vegada que la vaig encarnar tenia 37 anys, ara en tinc 48 i, encara que no sóc mare, sento que tinc molt per aportar al paper».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

UN MAR D'EMOCIONS / La joventut hippy de Donna té poc en comú amb la de Nina, una cantant amb una veu impressionant que va enlluernar el veterà director d'orquestra Xavier Cugat, el seu descobridor. «Mamma Mia! parla de sentiments que són patrimoni de tots, per això el públic s'identifica tant amb aquesta obra». La Nina recorda que la relació de profunda amistat entre dones, un dels puntals del text; la relació amor-odi de parella, i la relació d'estima incondicional mare-filla «són sentiments que són patrimoni de tots». I afegeix: «Dianne deia que aquesta obra és terapèutica i ho és no només per a l'espectador, sinó també per a nosaltres perquè navegues per aquest mar d'emocions tan reconeixibles i pròximes». Per a Nina no hi ha cap personatge com el de Donna. «Amb ella rius, plores i passes per molts estats emocionals. Has de sortir cada dia al màxim. No es pot comparar amb res del que he fet».

Les produccions de Mamma Mia! a tot el món segueixen un mateix patró: són franquícies. ¿Fins a quin punt hi pot aportar coses noves? «Tot i sumar  més de 15 produccions, el director d'escena, les tres vegades que he treballat amb ell, sempre m'ha deixat crear des de zero, cosa que és difícil quan ja has interpretat el paper abans», assegura l'actriu, que ha estat veient vídeos a Youtube dels seus anteriors muntatges. «Crec que aquesta vegada aportaré més serenitat al personatge. Aspiro a donar-li un altre tempo, fer-lo més pausat, menys esbojarrat», diu Nina, per a qui l'experiència és un grau.