En la llengua de Sinuhé

El 1809 i, abans d'exclamar, 13 anys després, el seu famós «Je tiens l'afer!» al descobrir com desxifrar els jeroglífics gràcies a la trilingüe pedra de Rosetta, Jean-François Champollion li deia per carta al seu germà: «Per divertir-me tradueixo en copte tot el que em ve al cap; parlo copte sol (ja que no m'entendria ningú)». Un es pot imaginar Josep Cervelló (Barcelona, 1961) fent el mateix amb aquesll antic idioma egipci, però «no, no, no», confessa somrient l'egiptòleg i filòleg català: «Champollion era un monstre. El copte, com a llengua morta, era possible aprendre-la, però no fàcil. En la seva època ningú sabia parlar-la com a llengua viva, només ell. Era un geni. Va aprendre grec, llatí, xinès, copte, les llengües semítiques... tots els llenguatges que podien ajudar-lo amb els jeroglífics. S'hi va deixar la salut i va morir massa jove. És el meu heroi».

Cervelló acaba de publicar Escrituras, lengua y cultura en el Antiguo Egipto (El'Espejo y la Lámpara) (Edicions de la Universitat Autònoma de Barcelona), un exigent assaig que, com li agrada dir a aquest professor d'Egiptologia, inclou «tot el que a vostè li agradaria saber sobre la llengua i l'escriptura egípcies i no sabia on trobar-ho».

BIBLIOTEQUES DE PAPIRS / Un dels seus propòsits per al futur pròxim és excavar a la necròpolis de Kom El-Khamasin, a Saqqara, on l'any 1997 ja va dirigir un equip de la UAB. Per aquest motiu acaba de visitar Egipte, per iniciar els contactes amb el Ministeri d'Antiguitats egipci, que torna a acceptar missions estrangeres a la zona. «Ens agradaria poder-lo excavar definitivament, evitar nous espolis i recuperar peces que permetin saber més del lloc».

El llibre, amb capítols més accessibles i altres de nivell més acadèmic, oculta perles com exemples de passió pels llibres en època faraònica. Hi havia gent que tenia autèntiques biblioteques de caixes plenes de rotllos de papir, com la que es va trobar en una tomba anònima que incloïa la primera meitat de l'emblemàtica Història de Sinuhé, un dels primers textos literaris de la història. No obstant, Cervelló recorda que solament l'1% de la població sabia llegir i escriure. «El jeroglífic tenia una finalitat ritual, de manifestació de poder a través de l'àmbit visual més que per ser llegit, ja que la majoria no ho sabia fer. És com avui: encara que la gent no els entén queda fascinada davant d'ells». Una fascinació que l'egiptòleg atribueix al fet que és una escriptura «criptogràfica i pictogràfica» i al seu «caràcter místic, religiós i misteriós, ja que apareix en tombes, temples i piràmides».

El professor, que s'aventura a dir com sonava l'egipci antic -«pot assemblar-se a una llengua semítica amb sons africans. Mescla els sons guturals més àrabs, amb els més oclusius i forts de les llengües africanes»-, destaca que, en els seus quatre sistemes d'escriptura (jeroglífic, hieràtic, demòtic i copte), és l'única llengua documentada al llarg de cinc mil·lennis -«un egipci de l'any 3300 aC no s'entendria amb un del 1700 dC [quan es va extingir el copte]»-. De la convivència al Sinaí de poblacions semítiques amb egipcis, continua Cervelló, «va néixer el nostre sistema alfabètic, quan a un semita se li va acudir fer servir un signe egipci per representar cada consonant creant un sistema molt més senzill».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

MESOPOTÀMIA / L'historiador no dubta a rebatre que l'escriptura va néixer a Mesopotàmia i que d'allà va irradiar a Egipte. «En una tomba a Abidos es van trobar escriptures autòctones igual d'antigues. Aquest fet demostra que l'egipci i el mesopotàmic eren sistemes autònoms i independents que van néixer en el mateix moment».

¿La situació avui del país? «Delicada. Hi ha zones, al desert libi i el Sinaí, que el Govern no acaba de controlar. La gent d'edats compreses entre els 30 i els 40 anys està molt desencantada. Encara que durant la revolució hi va haver robatoris en museus i magatzems, arqueològicament ja no hi ha problemes, però el turisme està parat i molta gent vivia d'això».