Mor Daniel Rabinovich, integrant de Les Luthiers

Daniel Rabinovich, la cara potser més hilarant de Les Luthiers, ha mort a Buenos Aires als 71 anys, s'ha sabut avui. És la segona pèrdua que pateix el grup argentí que va combinar millor que ningú el refinament musical i l'humor, i la seva obra és àmpliament coneguda a Espanya i l'Amèrica Llatina. El fundador de Les Luthiers a finals dels anys 60, Gerardo Masana, un fill de catalans que havien arribat a l'Argentina a començaments del segle XX, havia mort el 1973, quan el grup començava a tenir èxit. Actor, músic, notari i escriptor, va ser un dels integrants de més pes escènic de Les Luthiers.

“Ens asseiem a fer un espectacle i intentem que ens surti tan bonic com sigui possible. Convinguem que no és un humor comú, és un humor intel·ligent, per dir-ho d'alguna manera. El que ens interessa és que la gent es mori de riure”, va dir en una de les entrevistes que li van fer.

Rabinovich havia tingut un infart tres anys enrere, i això el va obligar a suspendre les seves actuacions. 

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Li deien Neneco i havia nascut a Buenos Aires, el 18 de novembre de 1943. La seva mare havia estudiat piano, el seu pare era un amant del tango. De petit va estudiar violí. Després va tocar la guitarra. En la seva joventut es va unir al cor de la facultat d'Enginyeria, on va conèixer els futurs integrants de Les Luthiers.

“A Les Luthiers sóc cantant, pallasso, actor, però no escric. Les idees són dels altres. Un dia em vaig posar a escriure una idea, d'un divorci d'una parella i em va agradar molt aquest poder de fer fer als personatges el que jo volia. Jo no crec en Déu, però era una mica com ser Déu. Em van començar a arribar idees i vaig començar a escriure-les, i a sentir el poder que jo veia en els meus companys. Però no em sento escriptor. Em sento actor, pallasso, músic a vegades, però escriptor encara no", li va dir una vegada al diari 'La Nación'. Rabinovich va escriure dos llibres 'Cuentos en serio' i 'El silencio del final, nuevos cuentos en serio'. També es va destacar com a actor en el cine i la televisió.