"Escric històries que em connecten amb les tripes"

Jenn Díaz (Barcelona, 1988) assegura que quan acabi la promoció de Mare i filla (Amsterdam), la seva primera novel·la en català, centrarà tots els seus esforços a treure's el carnet de conduir i a tenir un fill. Fa broma amb la idea de si això del carnet de conduir és per sortir corrent davant aquesta possibilitat. Però no, la maternitat, amb llums i penombres, està en el nucli de totes les novel·les de l'autora. Ella, que es considera una mare «estranya» de la Joana, la filla del seu company, ho sap bé.

-Després de quatre novel·les en castellà ha decidit fer un transvasament al català. ¿El canvi de llengua ha transformat la seva literatura?-Bàsicament és un qüestió de localització. Quan escric en castellà els meus llibres se situen en l'ambient rural dels meus avis a Extremadura, i quan escric en català m'alimento de les històries que m'explica la meva sogra. En castellà tinc per padrina Ana María Matute, mentre que en català m'he situat en l'òrbita de Mercè Rodoreda.

-Realment aquesta és una novel·la molt rodorediana, la prosa respira exactament de la mateixa manera.-Abans de posar-me a escriure la vaig rellegir de cap a peus. Si has de tenir una guia, procura que sigui la millor.

-Aquest univers de dones vençudes i que tot i així no es donen per vençudes, ¿què és el que té a veure amb la jove Díaz?-Bé, jo no em considero una dona així, però a la meva família n'hi abunden, els va tocar viure temps difícils. A l'estiu acostumo a acompanyar els meus avis al poble i allà mantenim llargues converses. La seva és una vida basada en l'atenció dels fills i la feina. A mi aquesta dedicació, que es pot considerar pobra intel·lectualment, em sembla poc, és clar, però alhora és difícil i meritori.

-En la seva novel·la, fins i tot la dona moderna, la que treballa i no ha fet del matrimoni el seu objectiu, és un personatge vençut.-Quan vaig acabar la novel·la em vaig adonar que, sense haver-ho previst des d'un principi, havia traçat el retrat de diferents models de dona. La mare possessiva, la tia que no s'ha casat, la filla divorciada diversos cops, la que es creu molt moderna però en el fons s'ha quedat al darrere de la vida important d'un home... Però encara queden molts més rols.

-¿Està d'acord que el bilingüisme mata?-Jo no tinc cap problema a duplicar-me literàriament perquè en la meva vida diària ja ho estic. Encara que és veritat que a l'hora d'escriure no tinc tants recursos en català com en castellà. Tot això va venir de rebre l'encàrrec d'escriure un conte setmanal en català, a més la meva vida familiar va passar a ser en català i la meva manera de ficcionalitzar es va bifurcar. Al gener publicaré la meva traducció de Mare i filla i la meva següent novel·la sortirà en castellà, però tinc una idea que només podria escriure en català.

-¿I això a què obeeix?-Escric històries que tenen a veure amb els sentiments i aquests em connecten amb les tripes. Jo podria dir-se que tinc dues tripes.

-¿Què creu haver aportat aquí al seu obsessiu tema de la maternitat?-La figura de la madrastra, que és el que sóc jo.

-No la veig com la madrastra de Blancaneu.-El fet de ser mare sense haver parit és una cosa que ja apareixia en les meves novel·les però aquí m'he utilitzat més a mi mateixa. El relat que he fet és idíl·lic però en el futur m'agradaria parlar de les dificultats que implica assumir un rol matern quan no has decidit ser mare.

-Ingmar Bergman va dir i vostè el cita: «Una mare i una filla. Quina combinació absurda de sentiments, confusió i destrucció».-La maternitat idíl·lica no m'interessa. La majoria dels conflictes familiars irresolubles es produeixen entre dones. Quan vaig començar a viure amb la meva parella, la Joana, la seva filla, va sentir al principi que jo venia a robar-li el seu pare. És veritat que estem parlant d'una nena i una adulta, però dubto molt que aquell recel, aquella rivalitat, hagués vingut d'un nen.

Notícies relacionades

Les batalles de rap de Sants arriben al cine

Escoltar amb els ulls tancats

-¿Per què les famílies de les seves ficcions són una suma de soledats?-Suposo que té a veure amb la meva pròpia arqueologia. Tot i compartir els mateixos gens, el fet de viure en una casa no et fa igual a la teva família i quan ets una mica diferent, aquesta soledat es fa molt evident.

-Recentment va publicar a EL PERIÓDICO uns textos sobre un secret familiar. El seu avi va assassinar el seu cunyat. Aquí hi veig un futur llibre. ¿Com va ser rebut pels seus?-Hi va haver un gran rebombori familiar. La meva mare va començar a llegir-los i no va voler seguir. M'agradaria utilitzar-los en el futur, fer un Lèxic familiar de la Ginzburg, que sigui meu. Però ha de passar molt, molt temps perquè es llimin les susceptibilitats. Crec que Milena Busquets ha sigut molt valenta utilitzant la seva vida i la dels seus amics. Jo de moment no vull deixar la cordialitat. Ho faré quan hagi madurat. Si ho faig amb la intenció de no ofendre ningú no serà bo. No es pot escriure sense ofendre ningú.