¿I si també votem quin ha de ser l'himne català?

‘Els segadors’ és des del 1993 l'himne nacional català, segons va oficialitzar el Parlament de Catalunya en una sessió d'aquell any i es va consignar a l'Estatut del 2006.

Però encara que fos llavors quan es va plasmar sobre el paper la relació d'amor sorgida entre aquesta cançó i el poble català, el que va induir aquest fet és que des de dècades enrere --és impossible datar-ho en un any en concret-- la gent se'l va fer seu: va començar a cantar-lo espontàniament al final dels mítings i les manifestacions d'ampli calat, sempre en el marc del catalanisme cultural i posteriorment polític, des de finals del segle XIX.

Els intents de suplantar-lo per una altra cançó --com ‘El cant del poble’, el 1931, que la Generalitat va encarregar a Amadeu Vives-- van acabar en fracàs: el dia de la seva presentació oficial, al final el públic va entonar ‘Els segadors’, el millor indicador que la gent ja havia escollit quin havia de ser el seu himne. I potser l'explicació de tot plegat és l'origen eròtic de la melodia de l'himne, una teoria defensada pel prestigiós musicòleg català Jaume Ayats, director del Museu de la Música, al llibre 'Els segadors': de cançó eròtica a himne nacional' ('L'Avenç', 2011).

Però precisament a causa de la seva elecció per part del poble, res impedeix que sigui un altre l'himne nacional català: de la mateixa manera que la gent va decidir fer d'‘Els segadors’ el seu himne, també una altra cançó podria fer aquesta funció en el futur.

Això és justament el que proposa el Born Centre Cultural a l'exposició ‘Bon cop de falç. La història de l’himne’ --inaugurada aquest dimecres, dia 2-- i el concert ‘Seguem arran. Quinze himnes i una cançó eròtica’ --que es portarà a terme el dia 8 en sessió doble, a les 20 i a les 22 hores--, en un projecte impulsat per les revistes ‘Enderrock’ i ‘L’Avenç’ i la productora Clack. Aquest mateix triumvirat ja va portar a terme un any enrere el documental 'Bon cop de falç', que es va emetre el 9 de setembre a TV-3 i ja plantejava a la seva part final quin podia ser el futur de l'himne nacional català. 

Així, a la part final de la mostra, que repassa com una lletra oral procedent de la guerra dels segadors es va barrejar amb la melodia eròtica, es troben les 16 cançons que sonaran al concert del dia 8 i que són, podríem dir-ho així, les propostes alternatives a 'Els segadors' --també es pot fer via internet--.

Algunes d'elles, com ‘El cant de la senyera’, de fet ja van actuar com a himne oficial quan ‘Els segadors’ va ser prohibit, durant la dictadura de Primo de Rivera. Altres --com ‘El cant del poble’-- ja van ser proposats en el seu moment. Altres, com ‘Catalunya, comtat gran’, són versions de l'actual himne nacional amb una lletra diferent, més guerrera.

Finalment hi ha les cançons protesta dels anys 60, com ‘L’estaca’ de Lluís Llach, que ja s'han convertit en himnes i són tan habituals en una manifestació com ‘Els segadors’.

Suïssa escull himne per votació popular

Precisament, aquesta experiència, encara que no té vocació d'arribar enlloc oficialment parlant, s'està portant a terme ara mateix en un altre punt de la geografia europea i, en aquest cas sí, amb la voluntat d'escollir un nou himne. Parlem de Suïssa, on els habitants estan cridats a fer-ho durant aquest 2015 --precisament aquest setembre es tancava el procés-- d'entre les 208 propostes plantejades.

Es tracta d'un més dels molts referèndums que sovint es porten a terme al país helvètic, amb caràcter vinculant: la cançó més votada passarà a ser l'himne nacional, segons ja va confirmar el Govern federal.

Un cartell espectacular per al dia 8

El concert que especula amb tot aquest ventall de possibilitats anirà a càrrec de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, una formació musical inèdita integrada pels instruments de corda tradicionals d'una orquestra simfònica units al personalíssim so dels instruments de vent de la cobla.

Aquesta formació està integrada per instrumentistes de cobla de La Principal de la Bisbal i les cordes de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines, dirigits per Francesc Cassú.

L'espectacle, que compta amb el suport de la Fundació Metalquímia i la Generalitat, el presentarà l'actor i també músic Joan Crosas i comptarà amb la presència destacada de diversos solistes: Miquel Gil, una de les veus de referència de la música folk al País Valencià; Arnau Tordera, guitarrista i compositor d'Obeses; Roger Padullés, un dels tenors catalans amb més projecció del moment; la cantant Mariona Sagarra, i Jordi Fàbregas, membre d'El Pont d'Arcalís.

Notícies relacionades

Un nazi a la Patagònia i un dictador que fingeix demència

Joshua Oppenheimer: "Ens dirigim cap a l’abisme, i se’ns acaba el temps per escapar-nos-en"

En la part vocal hi participarà la Coral Cantiga, un dels cors amateurs més destacats de l'actualitat, amb seu als Lluïsos de Gràcia.  

Una bona ocasió, doncs, per poder pensar quin hauria de ser el de la Catalunya del futur... tingui la condició jurídica que tingui.