Carlos Areces: "Em va costar trobar el to d'un dolent que no fos gaire còmic"

No hi ha herois sense malvat. L'humorista Carlos Areces (Madrid, 1976) encarna Vázquez, l'arxienemic d'Imanol Arias a Anacleto: Agente secreto.

-¿És divertit interpretar el dolent de la pel·lícula?

 

-He rigut però també déu n'hi do el que he patit. Però aquests moments fins i tot els mires amb tendresa quan s'estrena la pel·lícula.

-¿I el més dur del rodatge?

 

-Quan em van penjar d'un arnès per rodar una escena en què, després d'una explosió, Anacleto i jo sortim volant. Dura aproximadament tres segons en pantalla. Però per rodar-la has d'estar un matí sencer penjat com un pernil.

-Hi deu haver coses pitjors...

 

-Els arnesos són els meus enemics naturals. Ja he tingut abans enfrontaments amb ells. L'arnès ha d'estrényer, i jo no ho suporto. Primer, perquè no tinc el centre de gravetat com qualsevol altre cos proporcionat i tendeixo a posar-me cap per avall contínuament amb el perill que implica sortir-te de l'arnès i estampar-te contra el terra. Ja em va passar el primer cop que me'n vaig posar un. Segon, perquè en un cos tovet i amb carn com el meu l'arnès s'hi clava. És molt dolorós. Ho vaig passar fatal.

-Sona a tortura.

 

-I el pitjor era que just al meu costat estava penjat Imanol Arias, amb un cos fibrat, harmònic, i estava com al sofà de casa, sense cap problema amb l'arnès.

-A la pel·lícula se'l veia més gros. ¿S'ha aprimat?

 

-Li diré que em vaig engreixar per al film, perquè vegi que em vaig preparar el personatge. Però no hi havia pes extra. Tant és, tu posa que em vaig engreixar 15 quilos per al paper, com De Niro a Toro Salvatge.

 

-¿Com s'hi va ficar?

 

-No volíem que el dolent fos massa còmic. Va costar trobar el to de Vázquez i sentir-me còmode amb un registre amb el qual ni la gent ni jo estem acostumats. Em va plantejar molts dubtes.

-¿Era fan d'Anacleto?

 

-Jo sóc un fanàtic dels còmics. La meva gran passió és col·leccionar còmics antics de Bruguera, que és l'editorial que publicava les aventures d'Anacleto, Mortadel·lo i Filemó, Zipi i Zape... Però és una llàstima perquè el món on jo vaig créixer està desapareixent i això em fa sentir molt vell. Veig malament que desapareguin els cines de barri perquè ara anar al cine és fer tot un pla.

Notícies relacionades

'Anacleto' triomfa a la taquilla el dia de l'estrena

Anacleto, agent doble

-¿Quins nous desafiaments l'esperen ara?

-Tindré un paper a la nova pel·lícula de Fernando Trueba. Però abans, a l'octubre, s'estrenarà Mi gran noche, d'Álex de la Iglesia, en què he tingut l'honor de compartir diverses escenes amb Raphael. I al desembre es podrà veure Incidencias, una comèdia de Juan Cruz i José Corbacho.