Diada de difunts a Tàrrega

Ahir, mentre la Meridiana barcelonina acollia l'espectacle més gran de carrer de Catalunya, Tàrrega convocava centenars de persones a una Diada de «rarets», com explicava una espectadora, disposats a viure unes altres festes molt diferents. N'hi va haver per a tots els gustos i edats. Al migdia, a l'hora en què una desbandada de locals pujava a una dotzena d'autobusos amb el lema Via lliure a la independència a les seves samarretes, es van començar a veure els primers rotlles de gent al voltant d'artistes espontanis o del programa oficial a les places i carrers de la capital de l'Urgell, més transitables que en edicions precedents.

Sota el títol Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido, la companyia mexicana Vaca 35, que va sorprendre fa dos anys amb la seva impressionant versió de Les criades de Jean Genet, va invitar a un ritual gastronòmic al voltant del seu diadels morts, una data (el 2 de novembre) molt celebrada al seu país. «És la festa major de Mèxic. Una barreja de plorera, ball, borratxera, menjar...», explica el director, Damián Cervantes, que va voler un repartiment mestís amb els catalans Jorge-Yamam Serrano i Cristina Gámiz, de TeatrodeCerca, presents també a la fira amb Camargate.

 

El ritual, que arribarà a l'octubre a La Villarroel, comença amb els actors cuinant els plats que més bé van aprendre de les seves famílies, i que el públic degusta al final. Canten, ballen i invoquen els que la «zapatona, la huesuda», es va emportar. Els seus pares, avis, afusellats en guerres, assassinades...  Tot el que expliquen és real, i esquitxen el personal amb emotius records. Hi ha ingredients humorístics, escatològics, una violenta baralla entre els mexicans i els catalans competint per la pobresa dels seus països, flamenc i un poema final de Jaime Sabines dedicat als que van desaparèixer però que segueixen presents. «... En una casa ventilada, con música y agua corriente, al menos dos o tres se levantarían», recita.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La dansa, un altre dels plats forts de FiraTàrrega, compta aquest any amb una destacada proposta de ball urbà fruit de l'acord aconseguit, per a l'intercanvi d'artistes, pel director de la fira, Jordi Duran, i la responsable del festival Summerstage de Nova York, Monique Martin. El senegalès Ousmane Omari Wiles -que combina la dansa tradicional africana, amb el house i l'street jazz- i la novaiorquesa Ephrat Asherie -hip-hop i vogue- van captivar amb els seus breus solos i un duet que tornaran a representar avui a l'Urban Nation, que també acull la performance pictòrica de Quim Moya i una peça de Dani Pannullo.

També van impactar les extenuants coreografies de Sharon Friedman (Caída libre) i Los cuerpos, del duo argentí Cortez-Fontán. Aquest últim, un exercici d'extrema animalitat i d'una eròtica bestial sorgida del xoc i la insòlita fusió dels seus cossos, com quan evolucionen l'un amb la boca enganxada al taló de l'altre. Brutal.