Txarango fa ballar el públic palestí

Al Teatre Nacional Palestí, situat a la part est de Jerusalem --la zona palestina, ocupada per Israel des del 1967-- desenes de persones, adults i nens, han omplert aquesta tarda la sala principal per veure el grup català Txarango i les actuacions de diversos pallassos i acròbates procedents de diferents punts d'Espanya i de Palestina. L'espectacle s'emmarcava dins del Festiclown Palestina 2015, que durant deu dies ha portat a diversos racons de Palestina “música i rialles contra l'ocupació” israeliama dels territoris palestins.

Txarango, un dels grups musicals catalans que més triomfen actualment, ha fet vibrar i ballar el públic de Jerusalem est en un espectacle esquitxat d'actuacions de circ, amb la seva proposta de música fusió. Txarango també ha actuat a les localitats palestines de Nabulus i Birzeit (Cisjordània) i en camps de refugiats com Al-Amari (Ramal·la) amb gran èxit. “Tenim la sort que fem una música molt festiva i molt rítmica i la gent connecta sobretot amb l'energia. A més, hem estat tots aquests dies acompanyats per traductors i hem pogut parlar amb la gent, tothom ens ha entès i això també ajuda”, ha explicat a EL PERIÓDICO Alguer Miquel, cantant de Txarango.

“Estem molt contents perquè hem fet concerts normals com és habitual, fins i tot en un format de carrer que ens hem inventat per poder tocar en qualsevol condició amb instruments acústics i també hem portat a terme tallers de percussió en escoles. Ha sigut tot superdivertit i realment positiu”, ha afirmat Miquel. El cantant i els altres integrants d'aquesta banda --Sergi Carbonell, Àlex Pujols, Marcel Lazara, Ivan López, Jordi Barnola, Pau Puig i Joaquim Canals-- han pogut ser testimonis de la devastació que l'ocupació israeliana provoca en la vida diària dels palestins.

Palestina “no és gaire diferent del que m'imaginava pel que fa a la situació, però no m'havia fet una idea de com eren els palestins com a gent. Vam començar aquesta petita gira a Nabulus i realment vam al·lucinar perquè, sobretot a la ciutat vella, els joves estan molt implicats, estan organitzats i hi ha un punt d'esperança, un punt bonic que hem pogut descobrir”, destaca Miquel.

L'actitud amb què els palestins afronten l'ocupació ha inspirat els Txarango per compondre una cançó que han titulat 'Palestina resisteix'. “Quan vius coses és més fàcil poder escriure. Ens va impactar sobretot l'alegria que vam descobrir aquí en la gent i hem fet una cançó que parla de resistència amb alegria i una mica d'esperança. Encara és un embrió, però ja l'hem tocat (a Birzeit i dimarts a Jerusalem) i suposo que la inclourem en el pròxim disc, si tot va bé”, ha afegit Miquel.

Multitud d'artistes

Els Txarango integren un grup de 30 artistes i animadors socials voluntaris capitanejats per Iván Prado, de l'Associació Cultural i de Cooperació Internacional Pallasos en Rebeldia (en gallec) creadora i impulsora de la iniciativa del Festiclown, que aquest any ha portat a Palestina la tercera edició del festival. “Aquesta vegada teníem dues grans novetats: Txarango, una superbanda musical que és ara número u a Catalunya, i això ha fet que part del festival es convertís en festival de música”, ha comentat Prado, que va visitar Palestina per primera vegada el 2003.

Notícies relacionades

Txarango & Chucho

Txarango, revetlla amb jazz

“L'altra part innovadora és que com que treballem molt en escoles, i molt amb nens, hem vingut acompanyats de 15 monitors de temps lliure (de la Brigada Rivas, de l'Ajuntament de Rivas-Vaciamadrid), educadors socials i psicòlegs que han treballat activitats socioeducatives i sociopedagògiques, en l'àmbit escolar i en camps de refugiats”, ha indicat aquest pallasso gallec que fa servir el riure com a eina per pal·liar els efectes de l'ocupació. En la primera edició, el 2011, el Festiclown va comptar amb la presència dels pallassos de fama internacional Patch Adams i Leo Bassi.

La segona edició del Festiclown va ser el 2014. Un any després, el Festiclown ha tornat per pintar somriures a les cares de centenars de palestins. “L'any passat va ser molt dur en certs moments perquè el nivell de bloqueig que jo sentia en els nens era molt gran pels bombardejos de Gaza (la guerra de l'estiu del 2014). Vam arribar a Palestina tan sols un mes després de la guerra. Aquest any la sensació ha sigut de més obertura”, assenyala Prado, per qui “el riure és l'aliment de l'esperança”.