L'Egipte faraònic, vist a través de les seves bèsties

Temible sense les benes que un dia la van embolicar, sembla a punt d'obrir les fauces una mòmia d'un cocodril de dos metres i mig, encarnació de Sobek, déu de la fertilitat. Al seu costat, com si fos la seva cria, una altra de mig pam, molt ben embenada i amb els ulls dibuixats sobre la tela. Però aquesta última és falsa: un pal de fusta substitueix l'esquelet. Ho revela un plafó interactiu que ensenya l'escaneig de les 14 mòmies animals que juntament amb 416 peces més, entre les quals hi ha esfinxs, estàtues, cofres, amulets i aquarel·les, moltes restaurades per a l'ocasió, formen l'espectacular i cuidada exposició Animals i faraons, que aquest dimecres desembarca a CaixaForum Barcelona fins al dia 10 de gener.

«N'hi ha algunes de falses perquè hi havia sacerdots que comerciaven amb mòmies destinades a ofrenes que venien als fidels. Hi ha un papir on un inspector real ja denunciava aquest tràfic», explica la comissària, Hélène Guichard, conservadora en cap del departament d'Antiguitats egípcies del Louvre, d'on prové el gruix de les peces, gràcies a l'acord de col·laboració entre CaixaForum i el museu parisenc. «N'hi ha altres que exteriorment són grotesques i al seu interior l'animal està perfectament conservat [com la d'un falcó, manifestació terrenal del déu Horus, que sembla vigilar la vitrina dels cocodrils i del qual l'escàner descobreix les plomes, les ales, el bec...]. I altres, com la d'un gat que conté un fetus, que intenten donar il·lusió de vida».

La mostra, amb una cuidada escenificació des de la sortida fins a la posada del sol, símbol del ressorgiment de la vida, és un recorregut que demostra la «complexa relació» de la civilització egípcia amb els animals, que eren observats, caçats, domesticats, menjats, temuts, divinitzats, momificats, sacrificats o utilitzats com a matèria primera, per treballar els camps, per a la batalla o en l'escriptura (el 20% de signes jeroglífics són animals). Les 60 espècies que figuren en l'exposició -del més diminut capgròs fins als poderosos toros, lleons i cocodrils, passant per gaseles, hipopòtams, cobres, micos, ànecs, oques, peixos, cànids...- «són representats al màxim detall perquè per als egipcis, representar una cosa equivalia a fer-lo existir», afegeix Guichard.

Així com algunes bèsties eren temudes, altres eren protectores, com els gats, venerats perquè caçaven els rosegadors que amenaçaven el gra, base de l'alimentació egípcia, i que representaven Bastet, deessa de la llar i les dones embarassades, com mostren un parell de delicades peces de gates jugant i alletant les seves cries. També els lleons, que a més d'encarnar el poder del faraó aportaven seguretat. Un cap daurat de lleó, que potser va embellir els braços d'una butaca, té uns expressius ulls de cristall de roca que «expressen una força tranquil·la i que segur que feien sentir el seu propietari segur i protegit».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

«L'altra vida era una còpia de la d'aquí. Per això els animals estaven en les tombes perquè els difunts s'alimentessin en el més enllà o seguissin al costat de les seves mascotes». Molts servien d'amulets: en forma d'ibis, encarnació de Toth, déu de la saviesa, perquè sabia reconèixer l'aigua potable de la que no ho era; de xacal, com a protecció funerària; d'escarabat piloter, símbol del renaixement.

IMPÚDICS BABUÏNS / 50 d'aquells amulets, diminuts, contrasten al llindar entre les primeres sales, més íntimes, i la gran sala final, presidida per l'estrella: quatre impressionants, i «impúdics», babuïns, de sis tones i mitja de granit rosa, que «glorifiquen el déu Sol». Ubicats sota l'obelisc de Luxor, Egipte els va regalar a Champollion el 1836 per ser exhibits a la plaça de la Concòrdia. «Però com que estaven despullats ensenyant els seus genitals -somriu Guichard- i els parisencs de l'època era molt retrògrads els van guardar al Louvre per escandalosos». Ara hi tornaran per la porta gran.