'El Jueves': 2.000 miracles

L'icònic bufó d'El Jueves destapa el cava aquest dimecres per celebrar 2.000 números, o el que és el mateix, 38 anys sense faltar cada setmana a la seva cita amb els quioscos. I ho fa fent diana amb el suro de l'ampolla, amb el seu proverbial humor satíric, en tres dels seus objectius històrics: la monarquia, la banca i l'Església. «La portada, idea de Guille i dibuix de Juanjo Cuerda, resumeix el que és El Jueves: posar el dit a l'ull dels poderosos», assenyala Mayte Quílez, directora des del 2011 de la revista satírica més longeva del país, a la qual va arribar en els seus inicis, amb tan sols 18 anys, de la mà de Tom i Romeu.

El primer número de La revista que sale los miércoles, com diu l'afegitó, naixia el 27 de maig de 1977, en plena transició, que compartia amb publicacions germanes com El Papus o Por Favor, en el boom del còmic adult. «Romeu sempre deia que ens miràvem en la irreverència de les franceses Hara-Kiri i Charlie Hebdo. Però José Luis Martín, un altre dels fundadors, recordava que el primer editor, José Ilario, volia un Pulgarcito per a adults i amb més actualitat». 

«Vam viure un moment tristament important -recorda Quílez-. Va ser als anys 90, quan van morir en poc temps Ivà, Perich, Gin, Raf, Miguel Ángel Nieto... Vam perdre autors emblemàtics de la revista que eren companys i amics. No obstant, d'allà va sorgir també una nova generació, amb Albert Monteys o Manel Fontdevila». Per El Jueves han desfilat o desfilen també cracs com Óscar, Vizcarra, Ventura & Nieto, Fer, Alfons López o Kim (amb criatures com el seu jubilat Martínez el Facha). En l'edició especial dels 2.000 números (de 92 pàgines que segueixen el guió d'una gala), un gran poster dibuixat per Kiko Da Silva reuneix la impressionant xifra dels 190 personatges que al llarg d'aquests 38 anys han passat per les seves pàgines.

«Malgrat barbàries com la de Charlie Hebdo no s'han de posar límits a l'humor. Per això es denomina humor negre. Volem el paper dels bufons de la cort. És temps del políticament correcte però el límit de l'ofensa és una cosa molt subjectiva», comenta. La revista va patir un sonat segrest el 2007 per ironitzar amb la monarquia. «En teníem el monopoli. Ningú s'atrevia amb ella. Hi va haver un temps en què cada setmana anaves al jutjat».

 

Autocensura

Autocensura 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Però l'episodi més recent, quan el 2014 l'empresa editora des del 2006, RBA, va autocensurar una portada sobre la coronació de Felip VI, va obrir una crisi que va acabar amb la marxa d'algunes de les seves figures. «Va ser una bufetada tremenda. Hi va haver una desavinença entre la redacció i l'editorial. Uns van decidir marxar i altres vam decidir no tirar la tovallola. Va entrar una nova generació de dibuixants joves i ens hem recuperat bé. El dibuix, l'humor i l'honestedat són els nostres valors», afirma.

El Jueves, que va arribar a vendre 200.000 exemplars, avui, remant contra internet, la crisi del paper i l'econòmica, en ven uns 35.000 i té una difusió, segons l'EGM, de mig milió, amb un lector majoritari entre els 25 i els 35 anys. «Intentem sobreviure fent una revista el més divertida possible, amb molt pes de l'actualitat. I ens recolzem molt en les xarxes socials, a Twitter tenim 560.000 seguidors. El consell de redacció de cada dimecres és un petit miracle». I en van 2.000.