Cossos amb molta ànima

Néixer, aprendre, estimar, odiar, envellir. La transformació constant del cos i l'ànima són la base de la primera coreografia de gran format de Lali Ayguadé en què la ballarina exerceix només de coreògrafa. Fins ara, Ayguadé amb la seva pròpia companyia ha estrenat dos duets: Incógnito, en què ella també balla, i Saba.

Anna Calsina Forrellad, Nick Coutsier, Sergi Parés i Diego Sinniger de Salas, quatre intèrprets molt diferents amb una gran força escènica, són els encarregats de plasmar en escena l'univers d'Ayguadé. Tots tenen experiència i cadascun procedeix d'un món diferent, ja sigui el hip-hop, el circ o la dansa contemporània. «En la peça hi ha molt humor, sobretot al principi perquè al final tot es transforma en una altra cosa. Comença d'una manera però és difícil endevinar on et porta», assenyala Ayguadé després de mostrar una part de l'obra que ha deixat a molts amb ganes de veure tot el muntatge. «Kokoro és una peça molt sensible on la interpretació, quan es fa bé, arriba al teu cor», destaca després d'un assaig. Està acabant de polir els últims detalls davant la imminent estrena a Temporada Alta, dissabte al Teatre de Salt (Girona). A finals de gener arribarà al Mercat de les Flors, coproductor de l'espectacle.

Després de viatjar per tot el món ballant amb les aclamades companyies d'Akram Khan, de Roberto Olivan i de Hofesh Shechter, entre altres, Ayguadé intenta trobar la seva pròpia veu com a coreògrafa. «Cada vegada tinc més clar què vull expressar i com», afirma, satisfeta. Però segueix nodrint-se treballant amb altres i aquesta temporada la veurem també a Bestias, de la companyia de circ contemporani Baró D'Ével.

Kokoro significa ànima en japonès i això és precisament el que vol mostrar Ayguadé, «l'ànima d'éssers que viuen i pateixen». I afegeix: «No vull mostrar una peça només física i increïblement ballada, que ho serà perquè els intèrprets són excepcionals. Vull anar més enllà».

Els ballarins experimenten una gran transformació en l'obra. Tornar a la seva tendra infància, plasmar el deteriorament del cos amb la vellesa, passar de ser home a dona, o de l'amor a la violència són alguns dels reptes que han hagut d'assumir. Ayguadé està molt satisfeta amb el seu treball. D'Anna Calsina Forrellad, l'única dona del grup, admira «la seva capacitat d'adaptació a un moviment o d'improvisació». De Sergi Parés, l'acròbata, comenta: «Ha resultat ser molt creatiu, cosa que valoro». Podria estar hores parlant dels seus quatre magnífics. Fa un any que treballa amb ells de forma intermitent. «Cadasun ha aportat alguna cosa. No m'interessa que un ballarí m'imiti, necessito que m'entengui i em sorprengui. Cada ballarí té el seu cos i la seva ment. Necessito que entengui el meu món, que hi penetri i a partir d'aquí es trans­formi».

A foc lent

Coure la peça a foc lent ha resultat avantatjós. «Quan tens tres mesos per a un projecte t'estresses més. Amb Kokoro he tingut temps per pensar i aprofundir. Cada vegada que ens reuníem la nostra visió havia evolucionat perquè havíem pogut assimilar les coses amb calma», comenta.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Com a coreògrafa i responsable de la seva companyia la part que més disfruta és l'artística: el treball amb els intèrprets, el dramaturg, l'escenògrafa, el compositor... De la música de Koroko se n'ocupa Josep Baldomà, amb qui ja havia col·laborat anteriorment. La banda sonora s'inspira en melodies de pel·lícules però també inclou un tema del grup barceloní Selva de Mar amb un guitarrista de Baró d'Ével. «Aquesta creació és molt cinematogràfica. Els ballarins expliquen una història amb els seus cossos però perquè t'arribi i t'emocioni has de transmetre un ambient determinat. La música aquí no és només una energia».

L'escenografia, molt senzilla però efectiva, es resol a partir de tres bancs que els ballarins col·loquen en diferents posicions per crear diferents espais.