Llum, càmera i corrupció

El rodatge d'El hombre de las mil caras, d'Alberto Rodríguez, es va iniciar el juliol passat a París i, després d'11 intenses setmanes, el director i el seu equip estan a punt de culminar aquesta aventura en forma de thriller que ens endinsarà en el món d'una de les figures més enigmàtiques de la història de la política espanyola recent, la de l'espia Francisco Paesa.

El guardonat director de La isla mínima amb nou Goyas ha tingut un nou i apassionant repte al qual enfrontar-se: introduir-se en els secrets del poder i furgar en les seves misèries com a reflex del que segueix passant. El seu focus d'atenció, el cas Roldán i tota la corrupció que es va generar al seu voltant. «Tenia la sensació queaquella notícia dels anys 90, podia haver tornat a saltar perfectament el 2011», diu el director en el set de rodatge en un barri de Madrid. «És una plaga que no acabem de resoldre. A més, em donava l'oportunitat d'endinsar-me en el misteri que va envoltar el cas i poder fer ficció a través d'ell».

El hombre de las mil caras parteix d'una idea original a càrrec de Zeta Cinema (també productora de la cinta juntament amb Atresmedia, Atípica Films i Sacromonte Films), a partir del llibre de Manuel Cerdá, i ha anat passant per diferents mans fins a arribar a les d'Alberto Rodríguez i el seu fidel equip amb el qual treballa des dels seus inicis. Es tracta de la seva producció més ambiciosa. Cinc milions d'euros i diferents localitzacions internacionals per donar forma a una història, com la defineix el mateix realitzador, «d'estafadors, de tramposos, en què mai ningú diu la veritat. Explicada des del punt de vista dels corruptes, per la qual cosa implica una gran càrrega d'ambigüitat moral».

Al capdavant del repartiment, tres homes: Eduard Fernández, Carlos Santos i José Coronado. El primer interpreta Paesa, aquell home de les mil cares que en realitat, com ens explica el mateix actor, ha de ser bastant hermètic per conservar els seus secrets. «Ho veu tot, però no expressa res, perquè qualsevol escletxa el pot delatar. És difícil saber què pensa, què sent, perquè probablement ni tan sols ell mateix ho sap».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

A l'altre extrem, Luis Roldán, el més mediàtic i conegut de la pel·lícula, el que necessitava d'una caracterització més precisa a causa de la seva repercussió pública i al qual dóna vida Carlos Santos. I per completar el triangle, un personatge fictici, el de Jesús Camoes, que interpreta José Coronado, des del qual s'explica la història.

Un pis franc

Impressiona veure com treballa Alberto Rodríguez amb els seus actors, com modula els enquadraments de la càmera, amb quina precisió controla tots els elements de cada presa. Roda una de les escenes que tenen lloc en un pis franc, en una habitació plena de fum on Paesa i Camoes fumen mentre van teixint la seva trama. Un magnífic aperitiu per degustar la que sens dubte serà una de les pel·lícules  importants de l'any que ve.