Astèrix,la premsa i 'wikilix'

Seguim sense saber quina és la recepta de la poció màgica, però coneixem almenys alguns dels ingredients amb què el dibuixant Didier Conrad i el guionista Jean-Yves Ferri han salpebrat El papir del Cèsar, la nova aventura de l'irreductible gal sense els seus creadors originals, Albert Uderzo i el desaparegut René Goscinny. L'àlbum número 36 d'Astèrix, que sortirà a la venda a tot el món el 22 d'octubre (en català i castellà, a Salvat), s'inspira en un text que generacions d'alumnes de llatí recordaran com un autèntic malson: La guerra de les Gàlies, de Juli Cèsar. Els editors prometen una història complexa i palpitant en què apareixen vuit nous personatges i, és clar, un dolent a qui apallissar. Bonus Promoplús és un conseller del Cèsar dedicat al màrqueting i la comunicació política que està disposat a tot per complicar la vida als aguerrits gals.

Els autors van buscar personatges reals que els servissin de model i no van anar gaire lluny per trobar Jacques Séguéla, publicista francès responsable de la campanya electoral de François Mitterrand, Henri Guaino o Patrick Buisson, consellers en l'ombra de Nicolas Sarkozy. Al davant, el reporter gal Doblepolemix -que va estar a punt de dir-se Wikilix al ser una imitació del fundador de Wikileaks, Julian Assange-, corresponsal d'El Eco de Condate, un diari llegit només per Rézowifix, l'únic lletrat del poblet. L'àlbum arrenca amb una lectura pública del diari i la constatació que als recalcitrants gals només els interessa l'horòscop. «Vam anar a buscar com circulava la informació en l'època i en la cultura gala. Aquest és el teló de fons», explicava aquest dilluns Ferri juntament amb Conrad durant la presentació a la premsa de la portada del nou còmic.

Una gran presentació a la primera planta de la Torre Eiffel en què no es va revelar del tot el misteri de la nova entrega de l'heroi gal per no privar els lectors dels «45 minuts de plaer» que promet l'editora. A l'acte també hi van assistir el dibuixant Albert Uderzo, de 88 anys, i Anne Goscinny, filla del guionista René Goscinny, que va morir el 1977, per beneir la nova historieta. Ja ho van fer fa dos anys, quan Didier i Ferri van firmar l'àlbum Astèrix i els pictes, el primer que no va sortir de la ploma dels seus verdaders pares.

MENYS PRESSIÓ / Aquesta vegada, la pressió dels responsables d'El papir del Cèsar davant el repte de prendre el relleu dels dos genis va ser més suportable que el 2013. «En el primer àlbum va ser insuportable», va admetre Conrad mirant de reüll la responsable d'Edicions Albert-René, Isabelle Magnac. Dibuixant i guionista van respirar tranquils al sentir les paraules d'elogi d'Uderzo, que va deixar el llapis el 2010 i va confessar sentir-se «impressionat» per l'«extraordinària» feina del seu successor. «Tenen un talent extraordinari. Poden arribar lluny en el futur».

També la filla de Goscinny va elogiar la capacitat d'unir el seu propi univers amb el dels pares de la criatura. «Us admiro molt, perquè no era senzill», va dir després de confessar-se orgullosa que Astèrix hagués envellit «sense arrugues», un luxe que no havia tingut el seu pare.

Especial importància se li ha donat a la portada, amb una tipografia cuidada per reflectir «l'esperit del número». Ja s'hi anuncia la trama de la història, que gira al voltant del papir, el contingut del qual ningú es va atrevir a anticipar a la magnífica talaia de la Torre Eiffel, des d'on Uderzo va agrair als successors de la saga la seva «fidelitat» a l'obra que va crear juntament amb Goscinny al balcó d'una vivenda de protecció oficial el 1959. El creador d'Astèrix va reconèixer que mai s'hauria imaginat seguir vivint a la seva edat les aventures del mític gal.

Notícies relacionades

El somni de Goscinny

Amb l'esperit d'Astèrix

«La satisfacció d'Albert és la nostra millor publicitat», va postil·lar Ferri mentre Conrad comentava els vuits mesos invertits a dibuixar la historieta. «Ell no dibuixa com Albert i jo no escric com René», va fer broma el guionista. Però el que sí que han fet és perpetuar un llegat que continuaria en un tercer títol perquè el que els autors d'El papir del Cèsar ja tenen al cap és explorar noves terres, com és tradicional a la sèrie, que intercala un àlbum a la Gàl·lia i un altre fora. «Tenim una bona idea. Serà un viatge i farem algunes localitzacions», va avançar el dibuixant. De moment segueixen a la Gàl·lia, amb l'única certesa que hi haurà batalles i més d'una pulla sobre la societat actual.

Ningú dubta que el nou àlbum serà un èxit de vendes. Des de la seva creació, el 1959, la sèrie ha venut 365 milions d'exemplars. Un autèntic fenomen comercial que promet reproduir-se el 22 d'octubre a les llibreries de tot el món. La nova aventura té un tiratge inicial de quatre milions d'exemplars i serà traduïda a 20 llengües, entre elles el català, castellà, eusquera, gallec i asturià. Ja és oficial. Els gals han tornat.