El somni de Goscinny

«¡Astèrix va ser inventat en dues hores per Uderzo i jo, entre riallades!», recordava René Goscinny el 1974. El desaparegut guionista de la parella de gals més irreductible del còmic va voler crear un personatge als antípodes dels cànons de l'heroi i de l'estereotip del gal ros, alt i fort. Així va néixer al seu cap un homenet murri i astut, escanyolit, baralladís, valent i fidel, «un tap, tan perceptible com un signe de puntuació». Literalment, ja que el seu nom prové d'asterisc -aster, estrella en grec, i rix, rei en llengua celta (perquè fos digne successor de Vercingètorix).

No era casualitat que també el nom d'Obèlix, etern amic d'Astèrix, sorgís d'un altre signe tipogràfic: obelisc. «Anna [la mare de Goscinny] era la primera lectora del meu pare», escriu Anne, filla del guionista, a Astérix de la A a la Z (Lunwerg). Venia d'una família d'impressors jueus que es va instal·lar a França el 1904. Per això, afegeix, quan ell li va dir com batejaria els seus protagonistes, «va ser feliç per aquell homenatge discret però concret que rendia als seus germans assassinats a Auschwitz».El llibre -que arriba a Espanya coincidint amb el segon àlbum de la sèrie sense els seus pares originals, El papir del Cèsar, obra del guionista Jean-Yves Ferri i el dibuixant Didier Conrad-, es va publicar el 2013 amb motiu de l'exposició a la Biblioteca Nacional de França.

Complicitat i osmosi

Aquest abecé d'Astèrix reuneix anècdotes i detalls, més de 200 il·lustracions i imatges (com el guió mecanografiat del primer àlbum, notes manuscrites, la primera planxa dibuixada, esbossos que reflecteixen l'evolució d'alguns personatges...) i textos de diversos especialistes, a més d'escrits d'Anne Goscinny i Uderzo.

Mentre ella revela com de petit el seu pare li va dir a la seva àvia Anna «I have a dream»: «arribar a ser Walt Disney en lloc de Walt Disney», el dibuixant evoca, a la A d'Amistat, els 18 anys d'«osmosi» que va compartir amb Goscinny, malgrat tenir personalitats «als antípodes l'una de l'altra». «Res va poder tocar aquesta harmonia i aquesta complicitat protegides per l'estima recíproca que ens teníem i la gran amistat que ens unia».

Astérix de la A a la Z reuneix des de detalls de la vida dels autors (com que Uderzo, per a qui també Disney era Déu, va néixer daltònic i amb sis dits) fins als principals running gags de la sèrie, que multipliquen la complicitat amb els lectors: els naufragis dels pirates, el banquet final, les caigudes de l'escut del cap del poblet, Acopdegarròtix, les pallisses als romans, els intents infructuosos del bard Assegurançatòrix de fer sentir els seus cants o expressions que ja formen part del llenguatge popular com «Estan bojos aquests romans» o «¡Per Tutatis!».

Notícies relacionades

Astèrix,la premsa i 'wikilix'

Amb l'esperit d'Astèrix

D'Obèlix, àvid devorador de senglars rostits (encara que sembla que els gals, en lloc de menjar-se'ls, veneraven l'animal) i repartidor de menhirs (un dels voluntaris anacronismes de la sèrie), se'n reprodueix la seva primera aparició, més prim, amb les espatlles caigudes i una destral al cinturó que de seguida va desaparèixer. També la del petit Ideàfix; el gosset es va colar en una vinyeta de La volta a la Gàl·lia i al banquet final Astèrix ja li llançava un os (sort que només fins fa poc els arqueòlegs no han descobert que els gals menjaven carn de gos...).

Entre altres reflexions, els autors destaquen les claus de la universalitat d'Astèrix: la resistència del petit poble gal davant el poderós invasor romà, la burla dels tòpics culturals de cada poble desactivant «tot reflex exclusiu, agressiu o xenòfob», la interculturalitat, que preconitza el diàleg entre cultures, i «els diferents graus de comprensió del seu humor en virtut del qual un mateix lector redescobreix amb l'edat les aventures del petit gal».