Expansiva Fira Mediterrània

Substantiva coexistència de ritmes del nord i del sud, dissabte, a la Fira Mediterrània, culminats per l'actuació temperada de Cheikh Lô a la sala Stroika. El senegalès, amb arrels a Burkina Faso, fa música per a un altre tipus de vida, una altra concepció del temps, amb llargues composicions de ritme assossegat però penetrant, a les quals els europeus ens acostem amb la il·lusió de participar d'un pacífic estat mental.

Lô acostuma a publicar un disc cada cinc anys. Aquest 2015 en tocava un, i aquí tenim Balbalou, obra que a Stroika va desplegar les seves cadències sensuals, d'hipnosi tranquil·la, físiques i místiques, amb aliments mestissos com el mbalax i el reggae, sempre a la seva embolcalladora manera. Amb la seva veu ben assentada, proveïda de fons, doblada a vegades pel saxo, i sobre un coixí de bateria i percussió que ens va dirigir a un  amable trànsit. Concert encaminat a seduir sense violentar, que va suposar un substanciós desenllaç a la jornada de dissabte.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

VEUS DE FRONTERA / Unes hores abans, la Fira va acollir dues veus, israeliana i palestina. ¿O no és així? Bé, a vegades les coses no són tan fàcils d'etiquetar, sobretot quan parlem d'aquesta sensible regió del Pròxim Orient: la israeliana, Ester Rada, és una jueva d'arrels etíops natural dels territoris ocupats, i la palestina, Kamilya Jubran, és israeliana de cultura àrab, de pares efectivament palestins, però nascuda a Acre.

Sigui com sigui, totes dues van mostrar discursos sòlids. Rada, amb un potent jazz-funk d'avantguarda, amb metalls i girs afro, valent-se de la seva veu frondosa i una presència impactant, com una Grace Jones al capdavant de Defunkt. I Jubran (que Calle 13 va invitar al seu Multiviral), oferint el seu cant sentit i el seu llaüt a un repertori poètic (cites al marroquí Hassan Najmi) sustentat per minimalistes sons electrònics i una trompeta ocasional. Propostes amb personalitat, com la del quartet ucraïnès DakhaBrakha, cor de textura semblant a les veus búlgares, amb percussions i acabat èpic. El Mediterrani s'expandeix al seu pas per Manresa.