Mor Gloria van Aerssen, cantant de Vainica Doble

Gloria van Aerssen, que va ser integrant de Vainica Doble, un dels duos més populars i influents del pop independent espanyol, ha mort aquest dijous als 83 anys a la localitat madrilenya de Cercedilla, tal com informa el segell discogràfic Elefant Records en un comunicat.

Gloria van Aerssen i Carmen Santonja (que va morir el 2000) es van conèixer en plena adolescència, i a mitjans dels 60 van decidir començar a compondre cançons juntes, influïdes principalment pels grups de rock i pop anglosaxons que triomfaven en l'època, com Rolling Stones i Beatles, si bé la seva formació musical i els seus gustos incloïen moltíssimes més coses.

Després de compondre cançons per a diverses pel·lícules i sèries de televisió, el 1970 el segell Opalo publica el seu primer 'single', amb dues cançons: 'La bruja' i 'Un metro cuadrado'. Després d'aquest disc vindria el seu primer llarga durada per al mateix segell, amb un atreviment que es traduiria en unes vendes més aviat escasses, però a poc a poc es va anar creant tot un culte al voltant del duo, que aniria creixent amb les seves següents gravacions.

Després d'un últim 'single' per a Opalo, amb dues nadales, Vainica Doble fitxen per Ariola, que els edita probablement el seu treball més conegut: 'Heliotropo', una nova col·lecció de cançons en què les principals apostes del duo --els jocs vocals i les lletres tendres, fantasioses i imprevisibles-- ja es mostren madures.

Però de nou les virtuts i els encants del duo passen desapercebuts per al gran públic. A més, Gloria i Carmen es mostren reticents a actuar en directe i a promocionar el disc, de manera que les relacions amb la companyia empitjoren i el desencant i el cansament per l'èxit que no arriba mai deixen empremta en el grup.

A partir de llavors les seves gravacions s'anirien espaiant cada vegada més, i el canvi continu de companyia discogràfica, el poc interès per pujar a un escenari i la 'ceguera' de mitjans i públic davant tant de talent seran constants en la resta de la seva llarga carrera.

Ens tornem a trobar amb Vainica Doble el 1976, amb un tercer disc --'Contracorriente'-- que les mostra més rockeritzades i fins i tot polititzades. Però el que en altres mans seria vulgar i predictible, tractat per Gloria i Mari Carmen es converteix en un nou regal per a les orelles.

No hi ha més discos fins al 1980, any en què es publica el quart llarga durada: 'El eslabón perdido', una col·lecció de temes antics mai publicats, més algunes composicions noves. L'edita el segell Guimbarda, que també els publica l'any següent 'El tigre del Guadarrama', un àlbum molt més fosc i desencantat que els anteriors.

Després d'una nova parada, dedicada a compondre per a altres artistes i a altres afers com la pintura, la ceràmica o la creació de llibres infantils, tornen el 1984 de la mà del segell Nuevos Medios amb un sorprenent doble àlbum titulat 'Taquicardia', en què es mostren experimentals, iconoclastes i genials, però que de nou van topar amb la incomprensió i la indiferència de la majoria.

Tot i així, el nombre d'incondicionals del duo ja és més que notable, especialment entre membres de nous grups de pop com Carlos Berlanga, Paco Clavel, Fernando Márquez 'el Zurdo' --que fins i tot arriba a publicar un llibre sobre elles-- i els germans Cano. Anys més tard, tota una nova generació de músics es declararan també fans acèrrims seus.

Els 90 comencen per al duo amb un curiós disc, '1970-1990', en què es dediquen a regravar cançons dels seus dos primers discos, aleshores introbables. Per sort, durant aquesta dècada totes les seves gravacions --inclòs el seu primer àlbum, buscadíssim durant dècades-- són reeditats en CD. I el 1997, quan tothom dóna per liquidada la unió musical entre Gloria i Mari Carmen, reapareixen amb un nou treball, 'Carbono 14' (Polygram), que compta amb col·laboracions de Miguel Bosé, Alejandro Sanz i Germán Coppini, entre altres.

Notícies relacionades

Un dia en el rodatge de ‘Ravalear’ (Max), la sèrie de Rodríguez i Lacuesta sobre família, cuina i els dilemes de la Barcelona actual: «És necessari que la ciutat es transformi, però ¿a quin preu?»

Òmnium i Abacus pugen a 75.000 euros el Premi Sant Jordi i el converteixen en el més ben dotat de les lletres catalanes

El 1999 tornen amb un CD 'single' editat per Elefant, en què recopilen cançons antigues mai editades (pertanyents a les bandes sonores que van compondre els 70 per a sèries de television de Jaime de Armiñán) més un tema nou. El disc s'edita per coincidir amb l'exposició 'Mis labores', coordinada per Paco Clavel, en què una cinquantena d'artistes aporten obres en homenatge a Vainica Doble.

El 2000 comencen la gravació d'un àlbum per a Elefant Records, 'En familia'. El juliol del 2000, poc després que finalitzi la gravació, mor Carmen Santonja. L'àlbum apareix a finals d'any i serà recordat no només per ser --irrevocablement-- l'últim treball de Vainica Doble, sinó també per la seva exquisida producció.