Cate Blanchett «És terrible veure caure algú pels atacs a internet»

La verdad pertany al gènere de films de periodistes entestats a desemmascarar polítics sense escrúpols. Hi juga a favor que és una història real, basada en l'escàndol Rathergate, que va esclatar el 2004, quan un equip de la cadena nord-americana de televisió CBS va qüestionar el dubtós historial militar del llavors president George Bush en la recta final de campanya electoral per a la reelecció en el càrrec. La cinta del debutant James Venderbilt descriu la caiguda en desgràcia de Mary Mapes, la periodista i productora del prestigiós programa d'informació 60 minutes, un personatge que interpreta Cate Blanchett.

«Recordo l'escàndol», comenta l'actriu australiana als periodistes que rep per a l'entrevista en un hotel de Londres. «Va ser una cosa molt específica que va passar a Amèrica, però quan vaig llegir-ne el guió vaig pensar que podia tenir interès universal, per això el vaig acceptar». Per això i perquè el paper és un regal per a una actriu amb els enormes recursos de Blanchett, que en aquest descens imparable als inferns passa de la satisfacció professional inicial al desconcert, la ràbia i l'enfonsament. «Tan bon punt vaig llegir el guió vaig firmar immediatament».

Mapes posseïa un enorme prestigi i era la mà dreta del presentador estrella, Dan Rather, interpretat en el film per Robert Redford. Junts havien treballat durant 15 anys. Ella havia sigut guardonada per desvelar les fotos i els abusos comesos per les tropes americanes amb els presoners a la presó d'Abu Graib a l'Iraq. Una exclusiva que va fer la volta al món i segurament el va fer guanyar-se enemics. Quan va obtenir documents indicant que Bush havia eludit les seves tasques més elementals com a pilot a la Texas Air National Guard entre el 1968 i el 1974, va creure que estava sobre la pista d'una altra suculenta història. Les proves apuntaven a més que Bush havia aprofitat els seus contactes familiars i els seus privilegis per no anar al Vietnam.

ATAC DELS BLOGS REPUBLICANS / Menys de 24 hores després que Rather desvelés en antena les dades, va arribar el contraatac als blogs republicans a internet. Es va posar en dubte l'autenticitat dels documents, la professionalitat de Mapes, se li va retreure la seva ideologia, massa liberal i, per tant, segons ells, esbiaixada. La història va acabar malament. La periodista va perdre la feina. Rather, una institució nacional, va haver de deixar la presentació del programa i, més tard, la CBS. «Em vaig quedar horroritzada al comprovar els atacs personals contra Mary. Era el principi de la blogosfera, i veure com algú pot caure pels comentaris a internet és terrible», diu Blanchett, també productora del film. «El que va passar amb Mary li va destrossar la reputació -prossegueix en to ferm- i va afectar la seva confiança en si mateixa. Al principi no podia ni sortir de casa seva. I per descomptat no va poder tornar al món de la informació a la televisió».

Blanchett va estudiar els vídeos amb entrevistes a Mapes posteriors a  l'escàndol. «Apareixia com blindada i a la defensiva». L'any passat, les dues dones es van conèixer i l'actriu es va trobar amb «algú molt vital». «És molt animada, amb un gran sentit de l'humor, positiva i intel·ligent». L'actriu reconeix la seva admiració per la periodista. «Va tenir el valor d'enfrontar-se a la gent quan va fer falta. És una persona molt lleial que no suporta la hipocresia».

APOSTA PER UN DIRECTOR NOVELL / L'actriu australiana, considerada una de les millors de la seva generació, va acceptar posar-se a les ordres d'un director ben conegut com a guionista però que debutava darrere de la càmera amb aquesta cinta. Era un risc que no gaires estrelles amb dos Oscars al darrere -com és el cas de Blanchett- estan disposades a acceptar. Però la va enganxar el guió que havia escrit Venderbilt, basat en Verdad y deber: La prensa, el presidente y el poder del privilegio, les memòries de la mateixa Mapes. «Estava molt ben elaborat i, tot i que és un director debutant, en bona mesura la seva manera de filmar estava patent en la forma d'escriure. Ho va fer des d'una visió molt cinematogràfica». Amb Blanchett a bord faltava convèncer Redford.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La verdad guarda semblances amb Tots els homes del president, sobre l'escàndol del Watergate, que li va costar la presidència a Richard Nixon gràcies al treball de dos periodistes de The Washington Post. Redford era precisament un d'ells, juntament amb Dustin Hoffman. «Dan Rather i Robert Redford formen part del teixit d'Amèrica. Hi ha similituds entre tots dos», assenyala Vanderbilt. «Quan Cate va firmar, vaig escriure a Bob dient-li de moltes formes diferents com m'agradaria que fes el paper. Vaig mirar de ser molt convincent. Vaig esmentar Tots els homes del president i el que la pel·lícula arribava a significar per a mi. Li vaig dir que donaria més poder al personatge de Rather si tornava a interpretar un periodista».

Per Blanchett, aquesta ha sigut l'oportunitat de treballar amb una llegenda, i no només del cine. «Redford és algú que ha tingut una gran influència en general en la cultura americana. És d'alguna manera com Jane Fonda. Tots dos s'han compromès en tots els aspectes de la cultura i la política amb un increïble impacte».