Mathias Enard, un Orient sense tòpics

Mathias Enard (Niort, 1972), escriptor francès resident de forma intermitent des de fa 15 anys a Barcelona, on va donar classes d'àrab a la UAB, va guanyar ahir el  premi més prestigiós de les lletres franceses, el Gon-

court, per la seva novel·la Boussole (Brúixola), editada per Actes Sud. Una obra ambiciosa basada en els seus records d'infància que submergeix el lector en els somiejos opiacis d'un musicòleg vienès enamorat d'Orient i el porta a descobrir a través de pintors, escriptors i viatgers el diàleg que s'estableix amb Occident. També té referències a la tràgica realitat que pateixen els sirians i, en general, els pobles del Pròxim Orient sumits en la violència, als quals Enard ha dedicat la novel·la.

«És un diàleg entre cultures, un tema molt actual, des de la reflexió i també des de la imaginació», resumeix en declaracions a EL PERIÓDICO. Orientalista diplomat en persa i àrab, Enard, que a més de francès parla castellà i català, coneix, com el narrador de Boussole, Istanbul, Palmira, Alep, Damasc o Teheran. Ha viscut a Síria i el Líban, i el projecte de la novel·la ahir coronada amb el Goncourt el va portar dos anys a Berlín. Com a Zona (2008), on cada pàgina equival a un quilòmetre del trajecte de tren entre Milà i Roma, Boussole és una successió de viatges,  aquesta vegada sense sortir de l'espai d'una habitació.

Notícies relacionades

Una gastrobotiga per vendre històries enllaunades

Tuneladores, ‘Moby Dick’ i Lovecraft, al Macba

EL VIATGE / «Ara m'adono que en gairebé tots els meus llibres el viatge és un personatge central. Però això no ho sabia abans d'escriure'ls. Ve gairebé com una casualitat», explica. Un altre dels objectius de la novel·la, plena d'erudició, és lluitar contra la imatge estereotipada d'un Orient musulmà enemic d'Occident. «Els europeus veiem les atrocitats comeses a Síria o al Pròxim Orient amb horror, però també un iraquià o un iemenita ho considera espantós». L'autor d'El tret perfecte (2003) premi dels Cinc continents de la Francofonia; Remuntar l'Orinoco (2005); Zona (2008); Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants (2010) premi Goncourt dels Instituts, i Carrer Robadors (2012), novel·la que es desenvolupa a Barcelona i que en castellà es va titular Calle de los Ladrones, competia amb el francotunisià Hédi Kaddour i la seva novel·la Les Prépondérants; Nathalie Azoulai amb Titus n'aimait pas Bérenice i el psiquiatre Tobie Nathan, autor de Ce pays qui et ressemble.

L'anunci del premi va seguir un caòtic ritual ja clàssic que té com a escenari l'escala que condueix al primer pis del Restaurant Drouant, a París, on delibera un jurat integrat per deu membres, sis dels quals van optar per Mathias Enard en primera votació, i que amuntega la premsa al voltant de l'afortunat. «És molt sorprenent, un premi molt important que segur que canvia el destí del llibre i que és com un gran far sobre un escriptor», deia a aquest diari Enard, que pren el relleu de Lydie Salvaire, filla de republicans d'origen català que, contra tot pronòstic, va aconseguir el 2014 la distinció gràcies a No llorar, un relat amb el teló del fons de la guerra civil, en què barrejava el francès i l'espanyol per recrear la veu de la seva mare. Boussole serà publicat a Espanya el 2016, en castellà per Random House i en català per Empúries.