Mortadel·lo entra en campanya

Rita Barberá, exalcaldessa de València, presentant-se a les eleccions pel Partit de la Caloreta; el líder de Podem, Pablo Iglesias, «com a Gengis Kan galopant amb la melena al vent» i prometent «un quiròfan per habitant i salaris de Ronaldo cap amunt»; Aznar, candidat pel PEDO (Podem Erigir Dreta Omnipotent) i autoproclamant-se «salvador de la pàtria i redemptor» d'una «Espanya Gran, Lliure, Catòlica i Apostòlica»; Mariano Rajoy explicant a Artur Mas amb una bona patacada la seva forma d'acceptar «el separatisme» o el rei Joan Carles llançant un cop de totxo al republicà Oriol Junqueras. És només una mostra de l'extravagant, o no tant, elenc de clons de polítics que el mestre Francisco Ibáñez ha col·locat de «comparses» de Mortadel·lo i Filemó a ¡Eleccions! (Ediciones B), la nova aventura de l'entranyable i esbojarrada parella de detectius de la TIA, que arriba a les llibreries escalfant motors per als comicis del mes de desembre, amb una tirada rècord per a aquests personatges de tebeo, de 100.000 exemplars (95.000 en castellà i 5.000 en català).

ÈXIT D''EL TESORERO' / L'editorial, que després de l'èxit de l'àlbum anterior -El tesorero, protagonitzat per un àlter ego de Luis Bárcenas que es cuida dels comptes del Partit Papil·lar, liderat per Mamerto Rojoy-, del qual des del mes d'abril ha venut 130.000 exemplars, ja es planteja una segona edició del nou còmic en què Mortadel·lo i Filemó es presenten a les eleccions generals pel Partit Mortadel·lista Filemoner Espanyol.  «Hi surten tots els polítics, sí -admet en la presentació un Ibáñez en plena forma, que al març complirà 80 anys-. Era lògic tractar un tema com les eleccions perquè se n'està parlant tot el dia a la tele, la ràdio, els conferenciants, els diaris... en tots els mitjans, i si Mortadel·lo i Filemó no el toquessin la gent pensaria ¿on és l'autor?, ¿de vacances a Nairobi?».

En les seves vinyetes tampoc no hi falten èmuls de Pedro Sánchez (candidat del PSAO, que es vol guanyar el vot del camp conduint un carro amb un burro), Albert Rivera (del C, que aprèn que com més alt es puja més dura pot ser la caiguda), el ministre de l'Interior Jordi Fernández Díaz (que afirma, mentre clava cops a una cocota, que no ha utilitzat mai «la força pública») i fins i tot hi fa un cameo el papa Francesc.

«Però jo no faig crítica social o política -insisteix Ibáñez-. Perquè Mortadel·lo i Filemó no són crítics polítics. Per fer crítica ja hi ha els humoristes de cada diari. De la mateixa manera que a El tesorero, s'utilitza el tema com a excusa per a les mil i una xorrades i carreres d'ells dos, perquè el lector no cregui que estan arnats. Són temes candents dels quals la gent està farta i espero que quan arribin a casa després d'un dia boig, com em diu algun lector, se n'agafin un àlbum i se'n vagin al llit amb un somriure».

El creador de Rompetechos, el grum Sacarino i 13 Rue del Percebe no es casa amb cap polític. «Prefereixo els personatges de sempre, com Ofelia, el professor Bacteri [candidat del CULO, Científics Units Alliberant l'Orbe], El Súper [que crea el partit peper, el PPRO, Poble al Poder Trencant Ossams]; són els que agraden a la gent. Els polítics a vegades em fastiguegen una mica perquè et mates dibuixant-los perquè facin riure i els que fan riure són ells. Si em decantés pels de la dreta s'enfadarien els de l'esquerra i al revés. Tots reben les mateixes garrotades que Mortadel·lo i Filemó». I, encara que sí que hi apareixen puntualment Junqueras i Mas, Ibáñez tampoc entra a valorar la independència de Catalunya. «Es podria fer un àlbum sobre aquest tema i valdria la pena, però crec que si fas coses més d'aquí després a fora i a Europa pot ser que no s'entenguin bé».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

'SUELDECITOS MÁS BIEN BAJITOS' / No obstant, Ibáñez sembla haver-se rescabalat dels vells temps durant la postguerra a Bruguera sota la censura franquista. «Hi va haver una època en què no podia ficar cap polític a les historietes perquè hauria acabat al Valle [de los Caidos] i amb el pic a la mà», assenyala amb el seu etern somriure. Incansable, l'historietista es recorda dibuixant «des que tenia força per agafar un llapis», encara que admet que abans la mà li anava «molt lleugera com un colom i ara com un tren de mercaderies vell dels temps de Franco». De tota manera, ja té un nou títol a la recambra, Sueldecitos más bien bajitos, que havia aparcat per centrar-se en ¡Eleccions!. «Em temo que encara que tardi alguns mesos a publicar-se continuarà estant d'actualitat», lamenta.

ASTÈRIX I CORTO MALTÉS/ «Si un dia després de 24 hores segueixo davant el paper en blanc i no se m'acut res agafaré el pupitre, el llapis i tot i hi calaré foc. I s'ha acabat», assegura. I afegeix que no tindria cap inconvenient que un dia altres autors donin continuïtat a Mortadel·lo, com ha passat amb personatges com Astèrix i Corto Maltés. «No sóc dels que pensen que quan jo em mori, la viuda a la foguera, no. Mortadel·lo pot continuar perfectament perquè en aquest país hi ha dibuixants molt bons que podrien fer-ho. El que pot tenir més dificultat és el guió. Jo seria feliç que continués. ¡Ja ho crec que sí!». El seu secret: «treballar, treballar i treballar».